Menyspreu a granel

Recopilem. Algú que el 2012 era independentista i cinc anys després continua pensant que la construcció d’un estat català és la millor solució per al país, ha passat per diferents estadis. En els primers temps va ser un pobre enganyat a qui quatre polítics havien entabanat amb els seus plans secessionistes. Uns projectes, per cert, dissenyats en despatxos foscos i amb intencions perverses per tapar qui sap què. Més tard, quan es va veure que les coses no anaven exactament així, i que el suflé no baixava, es va passar del paternalisme barat al menyspreu. I en els darrers temps s’ha arribat a l’insult. Un independentista ha vist i sentit com li deien insolidari, radical, fanàtic, boig, feixista, autoritari, antidemòcrata, kamikaze, corrupte... això, entre altres moltes perles. Ha suportat comparacions amb el franquisme, amb el nazisme i, darrerament, amb el gihadisme. També l’han acusat de voler participar en un cop d’estat o, fins i tot, en un atemptat.

L’estratègia de seducció desplegada des de determinats sectors de l’unionisme –polític i mediàtic– ha estat basada en l’improperi i la desqualificació. No és que el govern espanyol no hagi fet cap proposta més enllà del no, és que els incondicionals d’un estat català han augmentat i han engrossit la motxilla d’arguments basant-se en el desdeny d’alguns. Menyspreu a granel contra una reclamació democràtica i legítima.