Una gàbia per a Eiximenis

Quan els funcionaris del Subgovern Civil eren a punt d’abandonar l’edifici neoclàssic de la Gran Via de Jaume I per situar-se a l’antic Banc d’Espanya remodelat, vam clamar inútilment perquè l’Estat cedís aquella antiga baluerna a l’Ajuntament de Girona, amb la condició que s’habilités per ampliar les instal·lacions del col·legi Eiximenis, amb el qual l’uneix veïnatge per la part del pati. Érem conscients que la reforma interna hauria d’haver estat ampla i químicament profunda per desallotjar els mals esperits que hi havien deixar tants anys de franquisme, quan el governador civil s’erigia en virrei de la província. Un dels darrers personatges –Victorino Anguera– ho proclamava així sense cap empatx, i ho exercia amb absoluta impunitat, mentre es declarava –en privat– admirador de Josep Pla i Salvador Espriu (!).

No es va atendre el prec, és clar, i, amb el trasllat, l’edifici es va mig tancar. Ara hi ha oficines que no els convé encabir a la Subdelegació: Agricultura i Pesca –que són atribucions majoritàriament transferides a la Generalitat– i estrangeria, perquè faria lleig veure massa immigrants entrant i sortint del “pou del Tío Gilito” (malnom que es va donar a l’actual Subgovern Civil, per haver emmagatzemat abans els bitllets del Banc d’Espanya).

Al final ha arribat el moment que el col·legi ja no pot encabir l’alumnat, ni tenir els serveis que s’exigeixen a un centre educatiu. La solució ha estat envair els patis amb una construcció mastodòntica, cridada a suplir aquest dèficit, malgrat que a la mainada li mancarà en bona part l’aire lliure que respirava en el temps d’esbarjo. Les obres van començar tan bon punt va acabar el curs anterior i van envair tot l’espai del pati i una part de la plaça de la Constitució. Es deia pel barri que –segur– acabarien abans no comencés el nou curs, perquè la construcció principal era com un Mecano que s’havia fabricat a part, i tot era qüestió de col·locar-lo.

Però vet aquí que la setmana entrant s’inaugura el nou curs escolar, i “el més calent és a l’aigüera” perquè el projecte és complicat i l’execució, molt lenta, com és habitual en totes les obres públiques a Girona –menys a la travessera del Sr. Alcalà–. Davant aquest compromís no hi ha hagut cap més remei que seccionar provisionalment una part de la plaça de la Constitució, on s’han instal·lat proteccions per separar l’alumnat dels vianants i fer-hi un pati.

Res d’això hauria estat necessari amb la incorporació de l’edifici del antic Govern Civil. Però ens consola pensar que els xiscles i l’alegria de la mainada ompliran la plaça, i aquesta és una bona notícia, perquè la proximitat de la infància transfereix nostàlgia al cor dels grans.