Opinió

Vuits i nous

Votarem?

“La gent restitueix de nit els cartells que la policia treu de dia

Surto al carrer a prendre la temperatura de l’ambient, i només travessar el portal un conegut que pels papers que du sota el braç es veu que va de banc en banc fent gestions em pregunta: “Tu que portes ulleres com jo, com ho veus?” La meva resposta d’entrada és decebedora: “Què vols que et digui?” Coincidim a portar ulleres i en la inquietud: què passarà l’u d’octubre, hi haurà urnes, podrem votar en el referèndum que s’hi anuncia? Els crits de “votarem!” es multipliquen pels carrers. Denoten convicció o són la manifestació del desig? Vaig passar per una paradeta d’ERC al moment que la guàrdia municipal s’emportava els impresos de propaganda del referèndum i el vot afirmatiu. Els agents van ser rebuts amb la consigna que impera, amb afabilitat, però la tensió hi era. Si dos policies que ens són veïns i que tenen restringit l’ús de les armes desmunten una parada en cinc minuts, què no poden fer ells mateixos o altres de més resolutius amb les urnes instal·lades als col·legis electorals? Diuen que hem d’anar a votar com més aviat millor del matí per fer difícil la maniobra. Les cues matinals poden fer respecte, però a l’hora de dinar o a la tarda les urnes estaran més exposades. Això si abans la Guàrdia Civil no ha localitzat el magatzem on es guarden. És tan deplorable, tot...

“Votarem!” La gent s’organitza en escamots per restituir a la nit els cartells favorables al referèndum que la policia treu de matinada. L’ambient és de clandestinitat. No arriba, de moment, a ser la nocturnitat del franquisme perquè la policia, per ara, no pega ni practica detencions, però hi ha drets fonamentals suspesos. La llibertat d’expressió, entre ells, que no és poc. També han quedat en suspensió les finances de la Generalitat. Al meu amic que va de banc en banc això ara no li preocupa. A la gent, tampoc. “Votarem!” Hem de votar.

Ens queda observar les cares. Jo em fio molt de les cares, ja ho saben. La del president Puigdemont transmet la tranquil·litat de sempre. Tothom s’hi agafa. Votarem. La de Rajoy està desencaixada, la paraula li surt barbotejant. Es voti o no es voti està atrapat. El “diàleg” que diu que oferirà el dia dos no el podria desenvolupar ell. Com es pot dialogar amb l’agent de la repressió inusitada? Pedro Sánchez, líder del PSOE, fa la cara de qui torna perpètuament de vacances i necessita uns dies per posar-se al corrent de la situació. Dona suport incondicional a Rajoy. Que no caigui amb Rajoy, doncs. No han estudiat la història del seu país, no saben com Catalunya ha condicionat sempre l’ordre constituït a Espanya. No saben res. El rei arbitral sembla que tampoc.

“Votarem, quatre ulls?” Amb més o menys intensitat triomfarem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia