El dia que vaig néixer

Era dimarts, va fer una nit de llamps i trons i era festiu. El 1957 Espanya estava de festa perquè celebrava el 21è aniversari del que en deien exaltación del Caudillo a la Jefatura del Estado. O sigui que era el dia del Caudillo, el general que es va convertir en el cap de la rebel·lió militar del 36 després que caps visibles com Sanjurjo i Mola morissin. El vencedor de la Guerra Civil, amb l’ajut de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, s’havia convertit en el dictador que regia l’estat amb mà de ferro i que ho continuaria fent fins a la seva mort, el 1975, cinquanta-quatre dies després d’haver signat els cinc últims enterados que van suposar l’ajusticiament de cinc joves d’ETA i del FRAP. Aquell 1 d’octubre devia ser gris, com tants d’altres abans i després. Ara ens volen vendre que Franco era un dictador estimat. No, era temut. Pels adversaris i també pels seus. En la dictadura hi havia por i per això Franco va poder morir al llit. L’1 d’octubre s’han produït fets al món que fan certa gràcia. Va ser el dia del 1931 que es va aprovar que les dones poguessin votar a l’Estat espanyol. També el dia que els Reis Catòlics, el 1500, van fer empresonar Cristòfol Colom, calumniat, ves a saber si perquè era català. Va ser el dia que, el 1791, hi va haver la primera sessió de l’assemblea francesa i, el 1792, que va aparèixer el Brusi. També, el 1823, Ferran VII va restablir la Inquisició i el 1946 el tribunal de Nuremberg va condemnar a mort els líders nazis. És evident que l’1-O passen coses. Mao Zedong, el 1949, va proclamar la República Popular de la Xina; a Algèria, el 1954, va començar la guerra d’alliberament, i Nigèria, el 1960, es va independitzar de l’Imperi britànic, com també ho van fer les Seychelles el 1975. Va ser un 1 d’octubre que va ser escollit Gorbatxov com a cap d’estat i així va acabar l’URSS. Avui, que faig 60 anys, es decidirà el nostre futur. És a les mans de la gent, que actuarà sense aquella por tan real amb què la majoria de la gent vivia el dia que vaig néixer.