Simetries

Em satisfà que el diari The New York Times estigui d’acord amb mi. Aquesta setmana va datar a Arenys de Munt i no a Barcelona la informació de pàgina sencera que va dedicar a l’evolució dels preparatius del referèndum anunciat per avui. Fa anys que insisteixo a dir que tot va començar a Arenys de Munt. Alguns situen aquest tot en la sentència del Tribunal Constitucional retalladora de l’Estatut que va generar la gran manifestació de desafectes del juliol del 2010 pels carrers de Barcelona. Però just un any abans hi havia hagut el referèndum d’independència d’Arenys de Munt, organitzat pels visionaris que van veure venir la sentència. Jerusalem és important, però prèviament hi ha Betlem. La manifestació de Barcelona va fer germinar totes les manifestacions multitudinàries de l’Onze de Setembre que des de llavors s’han celebrat. El referèndum d’Arenys de Munt en va incentivar d’altres a molts pobles de Catalunya, Barcelona inclosa, i el d’avui n’és la culminació. The New York Times entrevistava l’actual alcalde d’Arenys de Munt. No és l’alcalde del 2009 ni és el regidor que va tenir la iniciativa del referèndum, que han passat avall i es troben mig en l’oblit perquè ningú és profeta a la seva terra i perquè alguns profetes espatllen la seva pròpia creació, però és un dels alcaldes que han hagut d’anar a declarar per la seva adhesió a l’acte d’avui i, també, en remissió del pecat del seu antecessor. La simetria és perfecta. El cercle es tanca.

Ahir, un amic renuent a anar a votar avui em comentava que li sabia molt greu que L’estaca, un “himne” que ell havia aplicat contra el franquisme, estigués en boca del secessionisme, que no és la seva lluita. Els himnes són difícils de domesticar. Solidarnosc, el moviment polonès contrari a la dominació soviètica, es va fer seu L’estaca. Un himne en origen antifeixista, convertit en un d’anticomunista. A principi del XIX els revolucionaris catalans van adoptar La Varsoviana –“a les barricades, a les barricades”–, himne evidentment polonès, com el nom indica. Anys més tard els tornàvem el favor amb L’estaca. Tot són simetries, també enmig de situacions diferents.

En altres ocasions una jornada electoral era previsible: llevar-me a una hora de diumenge, anar a votar a mig matí i després entretenir el dia esperant els resultats de les vuit. Enmig, els informatius on tots els polítics unànimement afirmaven que aquella era “la festa de la democràcia”. En aquesta ocasió ens han volgut fastiguejar la festa i la democràcia, i el dia es presenta actiu de cap a cap per defensar l’una i l’altra. L’article ha de ser també simètric: tot el dia, un record per Arenys de Munt, pedra fundacional, com saben a Manhattan.