Ho tenim clar

Si alguna cosa va quedar clara dimarts al Parlament va ser la clara voluntat de diàleg del govern català, voluntat per la qual ha quedat sense efecte durant unes setmanes la proclamació de la independència. En un exercici de responsabilitat, incomprensible per a molts, Puigdemont va obrir un període de temps per al diàleg, un temps mort en espera que fructifiqui alguna de les propostes de mediació que li han arribat de manera pública i privada insistentment des de la celebració del referèndum. Que ningú no pugui dir, malgrat els resultats aclaparadors de l’1-O, que el govern català no està pel diàleg. La resposta no es va fer esperar i no va sorprendre ningú. No van canviar ni el fons ni les formes. Rajoy va activar l’aplicació del 155 alhora que assegurava que no hi ha mediació possible entre la llei democràtica (que ell diu que representa) i la desobediència (que representen els més de dos milions de catalans que van votar l’1-O). Davant l’oferta de diàleg, l’amenaça de suspensió de l’autonomia. Es tracta senzillament, amb el suport del PSOE i Cs, d’imposar la llei per sobre de la democràcia evitant qualsevol possibilitat de diàleg. Potser caldria recordar-los que no totes les lleis són democràtiques i que democràcia vol dir també acceptar el que opinen, el que voten els ciutadans. I en aquest cas no és altra cosa que Catalunya esdevingui un estat independent. Que li quedi clar, senyor Rajoy.