Dues actrius

Crec (i em sem­bla que no m’equi­voco) que la pri­mera vegada que vaig veure actuar jun­tes Cris­tina Cervià i Merit­xell Yanes va ser en un espec­ta­cle amb tex­tos de Pere Quart que, amb Edu­ard Tei­xi­dor i Gerard Ausellé, repre­sen­ta­ven a l’extin­gida xarxa de bibli­o­te­ques del que va ser La Caixa. Tot just començava el segle XXI: la Cris­tina havia tin­gut una llarga experiència amb el Talle­ret de Salt i la Merit­xell pràcti­ca­ment s’ini­ci­ava com a actriu. És així que totes dues ja tre­ba­lla­ven en altres mane­res de fer tea­tre, ocu­pant nous espais, inven­tant-se for­mats. No ho han dei­xat de fer: esti­men aquest tea­tre de la pro­xi­mi­tat que, de fet, està dotant d’una nova vida i sen­tit el tea­tre. El cas és que des d’ales­ho­res les he vist actuar un munt de cops en una diver­si­tat d’espec­ta­cles. Jun­tes, amb altres actors, i per sepa­rat. Amb una ener­gia incom­bus­ti­ble per per­se­ve­rar en el desig de ser actrius amb seu a Girona i per superar les mil reta­lla­des i impe­di­ments en el món del tea­tre (i de la cul­tura en gene­ral) impo­sa­des amb la crisi econòmica, fins i tot van atre­vir-se a crear una pro­duc­tora amb un bell nom: La Men­ti­dera Tea­tre, que, mal­grat tot, es manté viva.

Diver­tint-me i emo­ci­o­nant-me, sem­pre he obser­vat una entesa i una joiosa com­pli­ci­tat entre aques­tes dues actrius. Una sen­sació que se’m va reno­var pode­ro­sa­ment dime­cres a la bibli­o­teca Car­les Rahola, de Girona, on, havent-ho estre­nat l’any pas­sat, van repren­dre Llibràlegs III, un dels mun­tat­ges gene­rats per una idea del dra­ma­turg gironí Jordi Prat i Coll impul­sada pel fes­ti­val Tem­po­rada Alta: repre­sen­tar nous tex­tos (qua­tre i d’uns deu minuts de durada) que, amb referències als lli­bres i la lite­ra­tura, pren­guin vida en una bibli­o­teca sense trans­for­mar l’espai i pràcti­ca­ment sense arti­fici. Amb peces de Joan Yago, Cris­tina Cle­mente, Pere Riera i Mari­lia Sam­per, que també n’assu­meix la direcció, Cervià i Yanes des­ple­guen una vari­e­tat de regis­tres amb finesa, intel·ligència i iro­nia. Sem­pre de manera justa, encar­nen dues ger­ma­nes en crisi des­fent-se dels lli­bres here­tats dels seus pares o donen joc a vari­ants des­con­cer­tants, feliçment absur­des, d’una relació bibli­o­tecària-usuària amb la qual es dra­ma­tit­zen amb enginy aspec­tes de la cre­ació i la recepció literàries. Una pro­posta amb dues actrius en estat de gràcia i com­pli­ci­tat que es podrà dis­fru­tar a la resta de bibli­o­te­ques de Girona durant els dime­cres del novem­bre pròxim. I després a més bibli­o­te­ques.