Dues actrius

Crec (i em sembla que no m’equivoco) que la primera vegada que vaig veure actuar juntes Cristina Cervià i Meritxell Yanes va ser en un espectacle amb textos de Pere Quart que, amb Eduard Teixidor i Gerard Ausellé, representaven a l’extingida xarxa de biblioteques del que va ser La Caixa. Tot just començava el segle XXI: la Cristina havia tingut una llarga experiència amb el Talleret de Salt i la Meritxell pràcticament s’iniciava com a actriu. És així que totes dues ja treballaven en altres maneres de fer teatre, ocupant nous espais, inventant-se formats. No ho han deixat de fer: estimen aquest teatre de la proximitat que, de fet, està dotant d’una nova vida i sentit el teatre. El cas és que des d’aleshores les he vist actuar un munt de cops en una diversitat d’espectacles. Juntes, amb altres actors, i per separat. Amb una energia incombustible per perseverar en el desig de ser actrius amb seu a Girona i per superar les mil retallades i impediments en el món del teatre (i de la cultura en general) imposades amb la crisi econòmica, fins i tot van atrevir-se a crear una productora amb un bell nom: La Mentidera Teatre, que, malgrat tot, es manté viva.

Divertint-me i emocionant-me, sempre he observat una entesa i una joiosa complicitat entre aquestes dues actrius. Una sensació que se’m va renovar poderosament dimecres a la biblioteca Carles Rahola, de Girona, on, havent-ho estrenat l’any passat, van reprendre Llibràlegs III, un dels muntatges generats per una idea del dramaturg gironí Jordi Prat i Coll impulsada pel festival Temporada Alta: representar nous textos (quatre i d’uns deu minuts de durada) que, amb referències als llibres i la literatura, prenguin vida en una biblioteca sense transformar l’espai i pràcticament sense artifici. Amb peces de Joan Yago, Cristina Clemente, Pere Riera i Marilia Samper, que també n’assumeix la direcció, Cervià i Yanes despleguen una varietat de registres amb finesa, intel·ligència i ironia. Sempre de manera justa, encarnen dues germanes en crisi desfent-se dels llibres heretats dels seus pares o donen joc a variants desconcertants, feliçment absurdes, d’una relació bibliotecària-usuària amb la qual es dramatitzen amb enginy aspectes de la creació i la recepció literàries. Una proposta amb dues actrius en estat de gràcia i complicitat que es podrà disfrutar a la resta de biblioteques de Girona durant els dimecres del novembre pròxim. I després a més biblioteques.