És pel nostre bé, diuen

Recapitulem: un grup de facinerosos que veuen perillar els seus negocis corruptes aconsegueixen entabanar més de dos milions de persones a través de les escoles i alguns mitjans de comunicació servils perquè reclamin la independència i així seguir omplint-se les butxaques. En el trajecte no només s’han carregat les lleis i l’economia, sinó que han fracturat la convivència.

Els he descrit en unes poques línies la imatge que donen dels catalans gairebé tots els mitjans fets o pensats a Madrid, i que té ben poc a veure amb la realitat. Segur que això no els sorprèn. En canvi, el que sí em sorprèn a mi és l’entusiasme amb què el govern espanyol s’ha cregut aquestes mentides, suposo que perquè ja li va bé per justificar les seves cacicades.

És impossible que Mariano Rajoy i els seus adlàters no tinguin coneixement real del que passa a Catalunya: ni la gent va matant-se pels carrers ni hi ha desordre social ni econòmic. Perquè si no ho saben, si realment es creuen el que estan dient, la situació seria molt preocupant.

És clar que hi ha una hipòtesi en la qual, confiat com soc, no hi vull creure: que les mentides que fa anys que es difonen des de Madrid i que han creat una opinió pública favorable a la intervenció contra les llibertats van ser ideades i preparades directament des de les més altres instàncies de l’Estat. No pot ser. És cert que es van utilitzar recursos públics per fer treballar les clavegueres de l’Estat a tota màquina; però això ja seria massa. Impossible.

Per què? Doncs perquè els mitjans fets o pensats des de Madrid es caracteritzen per la seva independència. El fet que estiguin endeutats fins a les celles i que l’execució o no dels crèdits depenguin d’una trucada del govern espanyol no hi té res a veure.

Acabo: la secular unitat d’Espanya és anterior a la democràcia. Això justifica la limitació de les llibertats? Sembla que sí. Però que els que vigilen la finca de l’amo i els seus empenyorats altaveus no vinguin a sobre a insultar-nos dient que ho fan pel nostre bé.