Rajoy

Cre­ieu que el senyor Rajoy està assa­ben­tat del que passa a Cata­lu­nya?, ha cai­gut en la desin­for­mació ali­men­tada pels seus cor­re­li­gi­o­na­ris autonòmics?, o ha enso­pe­gat amb el parany dels pepe­ros hiper­ven­ti­lats? El com­por­ta­ment habi­tual d’un regis­tra­dor de la pro­pi­e­tat de mobi­li­tat reduïda fa espe­cu­lar sobre les res­pos­tes a aques­tes pre­gun­tes.

Fa un parell d’anys, el pre­si­dent espa­nyol i la veu com­ple­mentària de Soraya ana­ven dient que tot això del procés era una cosa del pre­si­dent Mas i, ràpida­ment, van can­viar de nom quan va arri­bar el nou molt hono­ra­ble: l’inde­pen­den­tisme és un man­tra de Puig­de­mont, algu­nes vega­des asso­ciat a Jun­que­ras. Fins fa qua­tre dies no van intro­duir allò que la culpa era dels anti­sis­tema i, al final, hi van afe­gir un per­cen­tatge de radi­cals de Junts pel Sí.

Tota la culpa, pre­di­cava Rajoy, era de qua­tre embo­gits, que vivien de som­nis de gran­desa.

Amb el referèndum con­vo­cat, es can­sa­ren de repe­tir que era impos­si­ble cele­brar-lo, ja que no hi havia elec­tors, ni urnes, ni pape­re­tes. A l’hora de la veri­tat més de set-cents ajun­ta­ments obrien les por­tes, apa­rei­xien les urnes i hi havia pape­re­tes. Encara, a Madrid, en nega­ven l’existència, ja que els seus infor­mants els deien que no exis­tia allò que tot­hom veia.

Pot­ser Millo, García Albiol o la Camacho expli­quen a Rajoy una altra pel·lícula; i l’home no sap què passa a Cata­lu­nya. Ara li deuen dir que tot està con­tro­lat i que amb el 155 tor­narà la calma, aju­dats per l’extrema dreta rive­rista. Vagi en compte, senyor Rajoy, que els seus amics pot­ser el por­ten a l’hort i, al final, serà vostè qui haurà de pagar la festa, quan nosal­tres ja viu­rem a una altra galàxia.