Dia 1

Cons­tituïm la República Cata­lana, com a estat inde­pen­dent i sobirà, de dret, democràtic i social. Eren les 15.27 del diven­dres 27 d’octu­bre del 2017. Ano­tin-s’ho perquè la decla­ració d’ahir del Par­la­ment, ara sí, farà que hi hagi un abans i un després. Ha estat un part llarg, difícil, com­pli­cat, dur, dolorós, en què en algun moment temíem per la vida de la cri­a­tura, però final­ment ha nas­cut la República Cata­lana. Però, no ens enga­nyem, es pas­sarà uns quants dies a la UVI perquè ha nas­cut feble, molt feble. I ara cada dia que passi serà un tri­omf. I si parlo de part, cre­guin-me, és perquè això d’aquests dar­rers dies ha estat molt com­pli­cat (Mare de Déu, qui­nes con­trac­ci­ons!) i perquè ahir al Par­la­ment, després de dies d’estira-i-arron­ses, i de molt pati­ment, en el moment del nai­xe­ment hi va haver un esclat d’ale­gria. No s’enga­nyin, serà llarg, tot ple­gat. Però cada dia que passi serà una victòria. Cele­brin-ho, i cele­brin-ho pen­sant que sor­tirà bé. No facin vostès el que alguns feien ahir, i és que s’ana­ven feli­ci­tant men­tre s’ana­ven dient en veu baixa allò de “ara només falta saber quant durarà, això”. Coi, quin opti­misme, per ser els pares de la cri­a­tura, no? Serà dur? Segur. Molt. Ho va dei­xar ben clar el pre­si­dent Puig­de­mont en la seva pri­mera inter­venció com a pre­si­dent de la República: “Ciu­ta­dans de Cata­lu­nya, venen hores en què a tots ens per­to­carà man­te­nir el pols del país, del nos­tre país, de man­te­nir-lo en el ter­reny de la pau, el civisme i la dig­ni­tat.” Doncs ja ho saben. No serà bufar i fer ampo­lles. Com deia Mas, “ningú ens espera”. Ningú ens espe­rava però ja hi som. I no s’espe­rin ara cap reco­nei­xe­ment imme­diat. Serà un comp­ta­go­tes, tot ple­gat, i pas­sa­ran dies, pot­ser mesos, abans no veiem res defi­ni­tiu. Una certa nor­ma­li­tat serà, els pro­pers dies, sinònim d’èxit. Tran­quil·litat. I dei­xem que la cri­a­tura gua­nyi pes sense espe­rar cap gest. Cap gest, és clar, que no sigui el del govern espa­nyol i la pico­na­dora de l’arti­cle 155, que els serà tan com­pli­cat d’apli­car que per això Rajoy ja vol con­vo­car elec­ci­ons. La cele­bració d’ahir ja no els la treu ningú, però siguin cons­ci­ents que venen temps difícils, molt difícils. Però també que després del dia 1 ve el dia 2, i el 3...