Sant Narcís i la mosca

El 21 de març de 1926 va fer la seva entrada solemne com a nou bisbe de Girona el canonge Josep Vila i Martínez, nascut a Benavites (País Valencià), i promogut prelat per imposició del dictador Primo de Rivera, que el va enviar aquí –d’acord amb la Santa Seu– per “posar fi al català”. El clero valencià llavors era profundament espanyolista. Immediatament el nou bisbe publicà un Catecismo obligatori a totes les escoles de la diòcesi, escrit en llengua espanyola; feia tots els sermons en castellà; predicava que el català només s’havia d’emprar “en família”; va expulsar seminaristes perquè eren “catalanistes” i va ser un fidel funcionari de la dictadura.

En prendre possessió del Palau Episcopal de Girona, va llegir i va publicar una carta pastoral dirigida a l’“Excmo. Cabildo, Venerable Clero i amados fieles de la Diócesis.” És un text que porta per títol La Paz i en les seves 73 pàgines el nou prelat fa gala de la seva erudició teològica, amb paràgrafs carregosos del que han dit els profetes i els sants sobre “La Paz y el Amor”.

És una manera de demostrar, sobretot al clero, que ha arribat un bisbe molt preparat teològicament. Cap al final s’adona que no ha dit ni una paraula de Girona ni del seu patró, sant Narcís, i llavors es dedica a fer constar la “gran devoció” que li professen a València, i la quantitat d’imatges escampades arreu de la capital del Túria.

I per fer-se simpàtic, publica en l’opuscle una anècdota divertida, que resumim: “Establert fa uns pocs anys a València un mecànic de nacionalitat francesa, ocupava un obrer que era gironí. L’amo es reia sovint davant els seus empleats del miracle de les mosques, que la tradició diu que varen matar molts francesos. Es referia al relat que explica que unes mosques sortiren del sepulcre de sant Narcís i atacaren l’exèrcit francès de Felip l’Ardit l’any 1285, quan tenia assetjada la ciutat. En una ocasió aquell obrer demanà a l’amo permís per anar uns dies a Girona. Ell l’hi va concedir de bon grat, però en to burlesc li digué: ‘Amb la condició que em portis una mosca de Girona, a veure si són tan mortíferes.’ L’home va fer el viatge a la nostra ciutat, i en tornant a València s’adonà que no havia recollit cap mosca. Llavors va arreplegar la primera que va trobar, la va ficar dintre d’un canut, i l’entregà al seu amo, que la va rebre amb gran satisfacció. Immediatament la va voler veure, i destapant el canut, la mosca va sortir i el va picar tan verinosament a la mà que va morir allà mateix...”

Aquest bisbe no va caure gaire bé entre els feligresos, i en proclamar-se la Republicà l’any 1931, l’hostilitat fou més evident. Malalt, se’n tornà a València, on va morir l’any 1932.

Glòria a sant Narcís!