Drets i calerons

Que es vagin preparant bars, perruqueries, consultes de metges, biblioteques i altres indrets on hi ha un exemplar d'aquest diari, no fos cas que algun dia als periodistes ens passés pel cap de passar a cobrar-los una taxa perquè oferim de manera totalment gratuïta la nostra feina, cosa que els aporta un plus i, per tant, un benefici. Un argument irrefutable per a una política que segurament mai no farem, oi que no? Doncs, ben similar al que la SGAE esgrimeix quan envia els seus comercials a les perruqueries i els demana de cobrar per la música ambiental que posen. Una música, d'altra banda, per la qual ja han pagat les ràdios o les mateixes perruqueries quan han comprat el disc compacte. La capacitat recaptatòria de la societat d'autors no té aturador. Mentrestant, els periodistes i les nostres empreses assistim impàvids –i, naturalment còmplices voluntaris– a l'espoliació constant dels nostres treballs a internet, on tot es pot enviar i reenviar. Això sí, sense que ningú estigui disposat a gratar-se la butxaca.