Estupor

Estem en estat de xoc. En menys d’un mes hem pas­sat de les vota­ci­ons de l’1 d’octu­bre a la com­pa­rei­xença de Car­les Puig­de­mont des de Brus­sel·les el 31 d’octu­bre i a l’empre­so­na­ment de mig govern el 2 de novem­bre. De l’1 d’octu­bre hem de subrat­llar la remar­ca­ble orga­nit­zació per tal d’asse­gu­rar la pos­si­bi­li­tat de votar. Del mateix dia hem de recor­dar i con­dem­nar l’acció repres­sora amb violència per part de les for­ces d’ordre públic de l’Estat, sense capa­ci­tat, però, per impe­dir una votació impor­tant que seria poc homo­lo­ga­ble.

Les fites intermèdies serien: la gran atu­rada i les mani­fes­ta­ci­ons del 3 d’octu­bre; les mani­fes­ta­ci­ons uni­o­nis­tes; l’estam­pida de mol­tes empre­ses; la sessió del Par­la­ment del 10 d’octu­bre on Car­les Puig­de­mont demanà al Par­la­ment la sus­pensió de l’apro­vació de la decla­ració d’inde­pendència. Segui­rien les deten­ci­ons de Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart, la decisió del govern espa­nyol d’apli­car l’arti­cle 155, la insi­nu­ació per part de Car­les Puig­de­mont de dis­sol­dre el Par­la­ment i con­vo­car elec­ci­ons, la poste­rior marxa enrere després de pres­si­ons diver­ses, la dimissió de Santi Vila i la votació el 27 d’octu­bre de la pro­cla­mació de la República Cata­lana que ja no es publi­ca­ria.

El col·lapse, con­sen­tit, de la superes­truc­tura de la Gene­ra­li­tat sense pràcti­ca­ment cap opo­sició, la con­vo­catòria d’elec­ci­ons pel 21 de desem­bre i les reac­ci­ons poste­ri­ors con­vi­den a la per­ple­xi­tat i a pre­gun­tar-nos si hi havia alguna cosa pre­pa­rada per després de l’1 d’octu­bre amb pos­si­bi­li­tats de reei­xir. La indig­nació d’uns i la fe incor­rup­ti­ble de molts no poden ama­gar que en ter­mes ins­ti­tu­ci­o­nals i de cohesió social hem retro­ce­dit. La qüestió és ara saber rever­tir el retrocés, que no hi hagi detin­guts i començar a redreçar la situ­ació a par­tir del 21 de desem­bre mateix.