Fes-te fotre

Quan sem­blava que les tesis del govern aca­ba­rien tri­om­fa­do­res i final­ment s'apro­va­ria la vari­ant de la Bis­bal d'Empordà, el con­se­ller Nadal ha sorprès tot­hom en ajor­nar sine die aquesta polèmica decisió. Va mani­fes­tar que l'acord es pren­dria en la pro­pera legis­la­tura. Vés a saber qui serà viu, després de la que ens espera. Aquest des­do­bla­ment anhe­lat com aigua de maig per una gran àrea del Baix Empordà del qual la Bis­bal n'és cap i casal s'ha vist tor­pe­di­nat cons­tant­ment per una bona part dels bis­ba­lencs. La majo­ria no volen ni sen­tir a par­lar d'aquesta nova car­re­tera. Això sí, ho dis­fres­sen amb grans argu­ments eco­lo­gis­tes, quan en rea­li­tat són pura­ment mer­can­tils. Pen­sen que si des­vien el trànsit per defora la ciu­tat la seva cli­en­tela poten­cial cap a les boti­gues de ceràmica i altres arti­cles es perdrà per sem­pre més. Segu­ra­ment no seria així, però n'estan con­vençuts de l'Aigüeta a la Bor­deta. S'han esgri­mit mil i una vega­des els cri­te­ris en què s'estin­to­len els par­ti­da­ris de les dife­rents opci­ons i per tant és inútil repe­tir-los. Són cone­guts de tot­hom. De fet això es una bata­lla d'interes­sos enfron­tats que ha de resol­dre, sense recança, el govern. Les deci­si­ons que es pre­nen des d'un exe­cu­tiu mai no tin­dran el ple suport de la tota­li­tat dels ciu­ta­dans, però el punt de mira dels que diri­gei­xen un país ha d'estar per sobre de les dis­pu­tes de cam­pa­nar, ha de donar res­posta glo­bal a la ciu­ta­da­nia i ver­te­brar el ter­ri­tori més enllà de les pre­ten­si­ons par­ti­cu­lars. Si pren­dre segons quin acord es fa difícil per evi­tar el des­gast polític, quan s'està curat d'espants, ja no ve d'un pam. Pos­po­sar-ho per a temps millors fa tota la impressió d'una reti­rada, de ple­gar veles davant l'ene­mic, que s' ha dit prou a defen­sar els interes­sos col·lec­tius. I això no s'avé amb la manera de ser del con­se­ller Nadal.