Ridícul Puigdemont

Em sembla que ja vaig escriure un article amb aquest títol. Em sembla, també, que ja hi vaig dir el que ara exposaré. Però és que els que són objecte de la meva disconformitat també són reincidents. Diuen que el president Puigdemont –el “senyor” Puigdemont, segons ells des que Rajoy l’ha destituït– ha anat a Brussel·les a fer el ridícul. Tot seguit evoquen aquella frase que, com està sobradament documentat, Tarradellas no va dir mai: “En política es pot fer tot menys el ridícul.” Tarradellas, com Mandela, Gandhi i altres, no la podia dir perquè, com aquests, va fer profusament el ridícul mantenint durant anys una posició i uns principis que per a la majoria eren risibles i no conduïen enlloc. Són els altres els que qualifiquen el ridícul, com són els altres els que et troben guapo o lleig. Tots els que finalment van negociar i van fer possible el retorn de Tarradellas, fins al dia abans i durant 30 anys havien sostingut la ridiculesa del president exiliat. La frase, referida no a la política sinó a tot, és de Josep Pla: “A la vida es pot fer tot menys el ridícul.” Després es posava la boina, agafava la bosseta que contenia el caldo que fumava i se n’anava a Nova York. “L’altre dia, passejant per Broadway, vaig pensar en el cine de Palafrugell.” La tenacitat en el “ridícul”, ara entre cometes, és molt productiva, políticament i literàriament.

Diuen també que Puigdemont hauria de tornar. Per empresonar-lo, evidentment. Diuen que és un covard. Un covard que des de la capital d’Europa es disposa a denunciar ell tot sol com és d’injusta i atrabiliària la justícia espanyola i com el sistema democràtic vigent trontolla. Per tornar-lo, abans els tribunals belgues hauran d’examinar per quins motius Espanya el vol, els mateixos motius pels quals mig govern és a la presó. Segons tots “els juristes consultats”, els belgues es posaran les mans al cap. Si el tornen serà després d’haver escampat pel món el carés judicial espanyol. I és clar que volen que torni: per emmanillar-lo per l’esquena, despullar-lo i vexar-lo com van fer amb els membres del seu govern empresonats. Qui ha de denunciar aquestes humiliacions si no el president d’aquest govern i de Catalunya? El mateix Le Nouvel Observateur, L’Obs, el gran setmanari de les esquerres franceses i europees, opina que l’estratègia de Puigdemont és l’adequada. “Dignitat”, aquesta és la paraula que hem de retenir de Tarradellas i els altres “ridículs”. Al final hauré d’acabar donant la raó a Jordi Bilbeny quan diu que Cervantes era català i va escriure en català El Quixot. La gegantina Espanya de matriu castellana és un molí desmanegat que un heroi tot sol posa en evidència. Ves que no acabi posant també en evidència tot el sistema en què es basa la Unió Europea.