Keep calm
Preguntes (in)freqüents
Els fets s’han succeït tan ràpidament –des del tràgic atemptat de la Rambla i la posterior politització, però sobretot des del 20-S, quan la Guàrdia Civil entra a la conselleria d’Economia– que no hem tingut temps ni informació per respondre a moltes preguntes. Hi ha dies en què a cada hora han passat esdeveniments tan bèsties que cadascun d’ells mereixeria una portada. El gruix, la velocitat, el soroll i l’estat d’ànim que els envolten no ajuden a respondre a moltes incògnites, algunes de les quals van tenint resposta, però que algun dia s’hauran d’aclarir, malgrat que potser mai sabrem la veritat de tot. Per exemple. Per què la tarda de l’1-O es va aturar la repressió de la policia? Per què el rei va fer aquella compareixença tan dura el 3-O? S’adreçava al PSOE o sortia per aturar el soroll de sabres? I per què el president Puigdemont va decidir assumir, per després deixar en suspens, la declaració d’independència el 10-O? Va ser pel missatge de Tusk? I per què no va fer cas dels observadors internacionals abans, si el 26-O va estar a punt de convocar eleccions? Es va adonar que no hi havia res preparat? Volia evitar la intervenció de l’exèrcit i no només el 155? I per què va decidir no fer-ho? Només per pressions dels socis? De qui concretament? És veritat que no va trobar les garanties que buscava? I quines eren? Que no anirien a la presó? Per què el 27-O s’insta el govern a fer efectiva la independència i l’endemà no es fa res? On va passar la nit el govern? Quan havia decidit marxar a Brussel·les Puigdemont? I per què només marxen uns quants? A qui va haver de despistar per marxar? I Rajoy? Per què, després d’anunciar un 155 de sis mesos, sorprèn el 27-O anunciant eleccions immediates? Per pressió d’Europa? Perquè no creia poder controlar el territori? Hi ha un 155 ocult per impedir la victòria sobiranista? Té controlat el fiscal general de l’Estat o és presoner de la dreta extrema?