És la unitat, gent!

Ha estat una setmana intensa, però ara això ja no és pas novetat. Fa dos mesos que estem envoltant conselleries, votant en un referèndum, declarant la República, aturant el país per demanar la llibertat dels Jordis primer i de més de mig govern després, amb un president i uns consellers a l’exili i amb la presidenta i gran part de la mesa del Parlament al Suprem primer i amb mesures cautelars després. I, és clar, amb la mare del ous, l’aplicació gens quirúrgica de l’article 155 de la Constitució, que ha permès veure com es parla des de casa i en nom de la Generalitat en castellà i a on es comencen a implementar mètodes de treballs com els que han portat el PP a tenir un govern de l’Estat qüestionat per tothom sustentat per un partit amb centenars de militants al jutjat acusats per corrupció, amb una seu pagada amb diner negre i amb una televisió pública que controlen que decideix no donar veu al cap de la UDEF, que explica qui va cobrar sobresous, començant pel president del govern. El país encara les eleccions del 21-D de manera convulsa, sense saber trobar el desllorigador per a una llista única dels partits d’obediència catalana. Anar units, donant suport al govern i a la gent empresonada, hauria estat una solució que, a la gent que surt al carrer, li sembla lògica. Però sembla que no serà així. Els partidismes, legítims en democràcia, haurien d’haver quedat aparcats, però no ha estat possible. D’acord, no passa res, tot i que molta gent hauria preferit no haver de triar entra la gent que ha complert allò que va prometre. Però el més important és entendre’s després. Els partits constitucionalistes ho faran, sembla. De moment alguna gent d’Unió anirà a la llista del PSC, el que ja en diuen SiU. Els comuns van a la seva, però algun dia hauran de decidir, després de les eleccions, i els caldrà sortir a la foto. En vista d’això, recordem aquella Transició que ara es vol enterrar i no repetim errors. Unitat en allò essencial per al país. Aquesta és la clau.