Vergés

A la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya es pot visi­tar aquests dies una expo­sició breu i interes­sant sobre l'edi­tor Josep Vergés, de qui aquest any es com­pleix el cen­te­nari del nai­xe­ment a Pala­fru­gell. Recull una petita part del mate­rial adqui­rit per la bibli­o­teca als fills de Vergés en els últims anys, foto­gra­fies, car­tes i algun docu­ment per­so­nal. Se'n par­larà, de Vergés, aquest any del cen­te­nari? No ho sabem, ja es veurà... Arran de la polèmica que va envol­tar els manus­crits de Pla, es va pro­jec­tar, en els dar­rers temps de la vida de Vergés –que va morir el 2001–, una imatge més aviat nega­tiva de l'edi­tor. Qui més hi va con­tri­buir va ser ell mateix, que va adop­tar públi­ca­ment, en aquell assumpte, unes acti­tuds que no l'afa­vo­rien pas. L'expo­sició de la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya con­tri­bu­eix a fer el con­trapès, a situar Vergés en un punt més equi­li­brat de la balança. Mai no es podrà alli­be­rar de la tera­nyina de llums i ombres que l'envol­ten perquè les unes i les altres són cer­tes i verídiques. La seva obra en el camp de la cul­tura –la revista Des­tino i l'edi­to­rial del mateix nom– té un pes i una dimensió con­crets i empírics. Són pro­ducte d'una època i d'una situ­ació política que es resu­mei­xen en la paraula fran­quisme i que expe­ri­men­ten una evo­lució paral·lela a la d'aquell règim. Vergés, que va arri­bar a Bar­ce­lona el 1939 amb camisa blava, va gover­nar el timó de la revista i de l'edi­to­rial atent als vents que bufa­ven a cada moment. Un català de Franco, un català dels naci­o­nals que va prac­ti­car a cor què vols la gran afició cata­lana al pos­si­bi­lisme. Gràcies a això va poder publi­car la revista que la petita i mit­jana bur­ge­sia cata­lana com­prava el diu­menge al matí jun­ta­ment amb el tor­tell i va pro­jec­tar una de les més impor­tants edi­to­ri­als espa­nyo­les de 1940 a 1970. Tot això es res­pira a l'expo­sició. En el text que la intro­du­eix es parla de la volun­tat de ser­vei de Vergés. Home, no exa­ge­rem. Volun­tat de ser­vei? Més aviat diríem volun­tat de negoci. Vergés va fer diners amb nego­cis diver­sos, algun de prou pin­to­resc. En va fer també amb els lli­bres i amb la revista, en ple fran­quisme. Té mèrit, cal reconèixer-ho.