La Barbizon garrotxina

A prop del famós bosc i cas­tell de Fon­tai­ne­bleau, al sud de París, hi ha el poble de Bar­bi­zon, cone­gut sobre­tot perquè uns quants pin­tors s'hi esta­bli­ren i van crear el que s'ano­mena l'Escola de Bar­bi­zon. Es tracta de pin­tors d'estil rea­lista però d'ento­nació lleu­ge­ra­ment romàntica que es carac­te­rit­zen per haver-se espe­ci­a­lit­zat en el pai­satge i l'estudi directe del natu­ral. Aquesta escola influí en tota la pin­tura fran­cesa del segle dinou i, sobre­tot, en l'impres­si­o­nisme.

En un poble al sud d'Olot, encla­vat en una vall on neix el riu Bru­gent a redós de la mun­ta­nya de la Salut, als anys cin­quanta del segle pas­sat hi va haver una con­cen­tració de pin­tors pai­sat­gis­tes que no hi ha hagut mai ni enlloc més en aquest rodal. La majo­ria eren pin­tors que hi pas­sa­ven l'estiu i venien de Bar­ce­lona, Saba­dell, Girona, Vic, Ter­rassa, Igua­lada... Aquest poble, que és el meu, està envol­tat d'un pai­satge mera­vellós, de fon­da­la­des espo­ne­ro­ses i bos­cos gemats, de magnífics racons i vores de riu, vells molins, mun­ta­nyes opu­len­tes i car­rers històrics. Així almenys m'ho feia veure el meu pare, afi­ci­o­nat a la pin­tura i amic de tots aquells pin­tors que venien al poble. I és que el nos­tre indret pai­satgístic no falla mai (Pla dixit); una altra cosa són les bes­ti­e­ses que es fan i s'han fet al poble. A la Fonda Finet hi ha molts tes­ti­mo­nis docu­men­tals d'aque­lla època esplen­do­rosa, guar­dats amb interès i cura per la família Ser­rat, que feia uns trac­tes espe­ci­als en l'hos­ta­latge dels pin­tors. Ara que tants pobles s'espa­vi­len (diguem-ho així) a res­sus­ci­tar o crear fires i com­me­mo­ra­ci­ons de tota mena, trobo estrany que al meu no s'hagi fet mai ben res per recor­dar, i si con­vingués revi­far, aque­lla època apro­xi­ma­da­ment mira­cu­losa i única, en què un reguit­zell de bons pin­tors van con­ver­tir Sant Feliu de Palle­rols en una petita Bar­bi­zon gar­rot­xina.