Els veritables antisistema

A hores d’ara és una d’aquelles paraules que ha perdut sentit, com moltes altres, en aquesta lluita pel relat que acompanya la de l’emancipació nacional. Els mitjans que s’han mostrat en contra que Catalunya sigui un subjecte polític, aquí i allà, però, barregen “aquest procés es dirigeix des d’un despatx” –ja ens diran quin per poder felicitar qui té aquesta capacitat de convocatòria–, “aquest procés es fa per tapar la corrupció” i “aquest procés ha estat un èxit dels antisistema de la CUP, que tenen presoners els seus socis de Junts pel Sí”. Resulta que aquests antisistema, però, han estat dels més coherents al llarg de tot el procés, i això que n’han tingut unes quantes, d’oportunitats de trinxar-ho tot.

No, els de la CUP –ni els independentistes en genèric– no són els veritables antisistema d’aquest procés, els que actuen com uns veritables antisistema, és a dir, com qui vol carregar-se’l, són el govern del PP, amb el suport del PSOE i Ciutadans. Només amb aquesta lògica pot entendre’s que aquests tres partits hagin posat en marxa un procés de repressió contra Catalunya que, entre altres coses, inclou una llei a mida per a què, sense consultar els seus accionistes, les empreses puguin canviar la seu social de, en la seva terminologia, comunitat autònoma. I només un antisistema vetaria els màxims responsables del port de Barcelona, un port de l’Estat, a participar en una fira per aconseguir oportunitats de negoci per a les empreses de part del seu territori. I només un antisistema tancaria el que ells anomenen ambaixades, seus on, vist l’arcaic funcionament de les ambaixades clàssiques de l’Estat, les empreses catalanes anaven a buscar suport per poder internacionalitzar-se i, en molts casos, superar la crisi. I així, mil exemples.

Els antisistema són els que tenen més de 800 càrrecs públics imputats mentre els jutjats on s’instrueixen els casos cremem o extravien els expedients més sucosos i no pas els que defensen, per vies pacífiques, el dret a decidir dels catalans contra, fins i tot, la guerra bruta de tot l’aparell de l’Estat, un aparell que només busca la destrucció total de Catalunya, suposi això el que suposi per a ells.