Pobles de tardor

La tardor pot ser una gran època. La costa, per exemple, en un dia encalmat i assolellat es converteix en el millor aliat de qualsevol ciutadà que necessiti carregar piles passejant dòcilment vora les pletes o per als llargs passejos que ressegueixen la lluentor líquida amb què es transforma el mar amb l’impacte indecent del sol encara càlid dels bons dies de tardor. Lluny del tràfec indecent de l’estiu, quan els milers de turistes transformen aquests racons de pau de la tardor en autèntics formiguers humans. No en soc pas contrari d’aquestes multituds puntuals per aprofitar la fresca puntual de l’estiu, però un dia de pau i repòs en una vila marinera en aquestes dates reconforta l’esperit com la millor classe de mindfulness o el retir espiritual més allunyat de la civilització. Cadascú ho pot fer on més li plagui, com si vol fer-ho en un poblet de muntanya perdut a qualsevol racó d’aquest magnífic país que tenim. Si s’ho miren bé, en aquesta època s’aparca sense dificultats a llocs on a l’estiu gairebé és impossible trobar un lloc legal per aparcar i on els aparcaments fan l’agost des del juny fins al setembre. Els locals que segueixen oberts són els de tota la vida, on els preus no queden desorbitats per aprofitar els despistats turistes adinerats a qui tant els és pagar 4 o 5 euros per un trist biquini o si el peix els el cobren com si fos fresc, tot i ser congelat. És quan el territori és més autèntic. Quan pots mirar el veí als ulls i veure-hi també la tranquil·litat de la jornada reconfortant, a qualsevol poble dels que tots poden tenir ara al cap. Aquesta és la gràcia que cadascú pugui triar la vila que vulgui, perquè cadascú troba allò que el reconforta en llocs diferents. Un passeig, un dinar o una estada en una plaça assolellada mentre els nens juguen amb altres nens d’altres famílies. Una estampa quotidiana que millora les vides d’uns i altres. Una senzillesa d’acció que, sovint, en un món hiperconnectat i on la velocitat ho impregna pràcticament tot, passa desapercebuda per a massa gent.

Potser pensen que soc un astronauta. Ja sé que podia haver parlat de pactes polítics que s’esberlen o de si les llistes unitàries haurien de triomfar el 21 de desembre o com s’ha de desenvolupar el pla especial de la Devesa en els propers mandats. Ho podria haver fet, però, a vegades, tots plegats necessitem allunyar-nos una mica de tot i respirar fons.