Clarificacions per al 21-D

Malgrat els intents d’alguns actors polítics d’utilitzar el context electoral per blanquejar la repressió de l’Estat i normalitzar la situació, és evident que l’escenari en què es desenvoluparan les eleccions del 21-D no té res de normal i molt d’un estat d’excepció. El primer que cal dir és que aquestes no són unes eleccions convocades legítimament perquè només el president de la Generalitat té la potestat de fer-ho. Per tant, la convocatòria electoral de Rajoy per la via del 155 és totalment il·legítima i, des del meu punt de vista, il·legal ja que comporta la dissolució d’un Parlament. Fet que en els debats constitucionals va ser totalment desestimat en les atribucions de l’article 155. Ara bé, un cop els partits independentistes han decidit presentar-se afrontant un repte majúscul, la ciutadania legitimarà el resultat amb el seu vot. Tot i que per ser unes eleccions mínimament homologables democràticament és imprescindible que tots els candidats puguin fer campanya amb normalitat, sortint de la presó o tornant de l’exili. Des del punt de vista electoral, el 21-D s’ha acabat convertint, paradoxalment, en les plebiscitàries que els unionistes havien negat. I caldrà ser clars amb els ciutadans. Els independentistes, JxCat i ERC i la CUP, han d’explicar en què consisteix la continuïtat de la proclamació de la República. I els unionistes de Cs, PSC i PP, quina és la seva proposta alternativa i com afecta elements essencials com per exemple l’eliminació de la immersió lingüística a l’escola catalana. I si acceptaran la viabilitat del projecte independentista si guanya. I Catalunya en Comú ha d’aclarir si per acció o omissió està disposada a investir una presidència del bloc del 155 per moltes diferències que tingui amb els independentistes. Aquestes eleccions marcaran com mai el futur de Catalunya i exigeixen aparcar ambigüitats electorals, definir propostes clares i concretes i deixar la decisió final en mans de la ciutadania. Que és sobirana, amb 155 o sense.