Res és normal

Es podria arribar a pensar que l’aplicació de l’article 155 no té cap afectació en la vida diària. Vostè s’aixeca cada matí com ho feia abans, els comerços segueixen oberts, la mainada va a l’escola, els bancs treballen amb normalitat, les institucions es mantenen obertes, la gent surt a passejar i se’n va a dinar als restaurants. Tot normal, doncs? No es deixin enganyar, el 155 es mou per les clavegueres, el seu hàbitat natural, ho impregna tot i manipula arreu. El 155 té intervingut cada racó dels departaments del govern català i, en conseqüència, altera la vida d’entitats socials, empreses, serveis sanitaris, de seguretat, entitats municipals... absolutament tot.

El darrer exemple, el publiquem avui en aquest diari. El municipi de Medinyà, que va aconseguir la segregació de Sant Julià de Ramis gràcies a una votació per majoria al Parlament –en què el PP hi va donar suport, no ho oblidem– ha de fer marxa enrere perquè el Tribunal Constitucional ho va tombar i, des de Governació, intervinguts pel 155, no poden donar cap suport a la comissió gestora de Medinyà. Aquesta es dissoldrà i els esforços i les il·lusions d’aquest municipi queden dilapidats. S’havia fet un pas endavant i ara estan obligats a fer-ne dos enrere.

Un altre exemple. Un lector ens advertia fa uns dies que havia rebut a casa una enquesta del Departament d’Interior sobre seguretat. Estava indignat. En obrir el sobre es trobava un document escrit en castellà. No s’esverin! Que a la part del darrere, perquè no fos dit, hi podien trobar la traducció en català. Consideració de segona, després de tants anys de treball de normalització lingüística.

I saben quantes entitats socials han vist com se’ls tallava l’aixeta de finançament? Saben que en la darrera aturada de país, la Generalitat tenia prohibit donar dades de seguiment i que tot havia de passar per la Delegació de l’Estat? Han parlat amb algun funcionari, de com s’ha alterat el seu funcionament habitual? Com els fan escriure els informes en castellà? Com estan paralitzats projectes? I podríem anar enumerant alteracions que s’han produït, algunes més contundents, d’altres més sigil·loses, però totes amb una determinació clara: esmicolar tot allò que faci ferum d’autogovern.

I potser sí, vostès s’aixequen al matí com abans, les escoles estan obertes, els bancs treballen amb normalitat... però res és normal. I la pitjor anormalitat és que, des de fa massa dies, tenim presos polítics. No ho oblidem. Cada dia ho tenim present.