Votar sense por als cops

Demà a les 12 de la nit començarà una de les campanyes electorals més atípiques dels darrers anys, i això tot i les múltiples convocatòries que s’han succeït en els darrers anys al nostre país. Una campanya atípica perquè parlem d’unes eleccions il·legítimes, convocades en el marc de la repressió de l’article 155 de la Constitució, perquè una part dels candidats no podran fer-la amb normalitat i perquè, en realitat, aquests comicis no deixen de ser el plebiscit que l’Estat no va acceptar negociar. Tothom sap sumar, i el 21-D a la nit tothom sabrà quin bloc, si el dels tres partits independentistes o el dels tres defensors del 155 més Catalunya en Comú, suma més vots i diputats. Incloc Catalunya en Comú en aquest segon bloc perquè així ho ha demanat la seva líder, Ada Colau, sense que el cap de llista Xavier Domènech l’hagi desmentit.

En tot cas, els resultats dels darrers comicis i les primeres enquestes que corren, interessades o no, mostren que el resultat serà molt just. Tot indica que els tres partits independentistes se situaran al límit de la majoria absoluta. Si l’aconsegueixen, feina per posar-se d’acord, ja que ja es veu que ERC i Junts per Catalunya opten clarament per quatre anys de rearmament, de restituir govern i institucions i d’oblit de la unilateralitat. I la CUP pot donar suport a la restitució però, difícilment, a aquest full de ruta. I si no l’aconsegueixen, la decisió serà de Catalunya en Comú, que, quan s’acosti el dia de tornar a convocar eleccions per manca d’acord, haurà de decidir si dona suport a un govern del 155 amb Miquel Iceta o Inés Arrimadas al capdavant. Mentrestant, el debat sobre qui serà el líder dels partits del 155 és absurd, ja que els números no surten i, en tot cas, la decisió la prendria Mariano Rajoy, i el PSOE i Cs abaixarien el cap, com sempre. En tot cas, aquest 21-D podré anar a votar amb la meva dona i el meu fill sense el risc de rebre una pallissa, curiosament, de la policia.