Tribuna
Una segona oportunitat
semblen haver fet prevaldre el principi de legalitat al de democràcia, i no només això: alguns líders europeus han avalat la repressió política i policial i la usurpació de l’autogovern català. Espanya ha manipulat el concepte “govern de la llei” (rule of law) pel de “governar per la llei” (rule by law), i aquesta confusió intencionada ha sigut obviada hipòcritament per les institucions europees amb la resposta “és un afer intern que s’ha de resoldre amb les lleis espanyoles”.
Europa ha oblidat que el “rule of law” ha d’anar acompanyat pel principi democràtic, ha oblidat que ja ha reconegut altres independències fetes contra les constitucions internes dels estats matriu perquè ha considerat que el principi de democràcia era prioritari. Però fa molt temps que les institucions europees s’han mostrat escleròtiques. Van ser incapaces de trobar un mecanisme de diàleg bilateral i van sotmetre a una sagnant humiliació i patiment el poble grec. No afronten el problema dels refugiats sirians i el Brexit se’ls està fent difícil de digerir. No poden ni tan sols fer que es respectin els drets humans dins de les seves fronteres.
Però des dE L’octubre no tot són males notícies internacionals: grups del Parlament Europeu, membres de governs europeus i fins i tot parlaments van fer gestos significatius a favor de la llibertat del poble català, veus internacionals importants encara diuen que la UE es va equivocar. Europa no és només el desert polític dels euroburòcrates i no només hi ha personatges foscos com Juncker i Valls.
Sent conscients que Europa ens ha fallat, que no compleix amb els seus principis fundacionals, que no és l’espai de llibertat i democràcia que havíem somiat, el que no crec que ens porti a cap bon port és entrar en una fase d’antieuropeisme. La independència passa per reconeixements internacionals, en especial els d’aquells països més propers.
Fixar ara un discurs que ens dibuixi com un moviment aïllacionista i antieuropeu només perquè en un primer intent ens han dit que no, és fer una rebequeria de nens malcriats. Molts països han trigat a aconseguir reconeixements internacionals o l’acceptació de les institucions europees. Si volem aconseguir això, que és condició necessària per fer efectiva qualsevol independència, hem d’aparèixer al món com una societat oberta, democràtica, que vol estar en una economia integrada.
Sé que les segones oportunitats costen de donar tant en la vida personal com en la política, però el moviment independentista ha de continuar donant oportunitats a Europa i fer un esforç perquè entenguin que som un moviment obert, democràtic i que tenim una causa justa. Segurament nosaltres haurem de creure en Europa més que els mateixos euròcrates.