Televisions

La manifestació en favor d’un finançament just per a la Generalitat Valenciana va reunir al cap i casal una multitud el passat dia divuit. Feia molts anys que a València no s’hi veia una manifestació de les dimensions d’aquesta. Quan la capçalera sobrepassava ja les Torres de Serrans, la cua encara esperava de manera pacient a eixir, davant la venerable Societat Coral El Micalet. Tots els partits polítics, excepte el PP, hi prenien part i centenars d’associacions la secundaven, inclosos els sindicats i les patronals.

La manifestació era una mostra de la creixent indignació pel mal tracte de Madrid als valencians i es va convertir en un altre motiu d’indignació per ella sola. El motiu? Doncs no va ocupar ni un sol minut en els informatius de les televisions espanyoles, molt en particular de la televisió pública que els valencians també paguem.

Ahir es van complir quatre anys exactes del tancament de Canal 9, d’aquelles dramàtiques hores que van fer despertar tanta gent però que van deixar el país sense mitjans. Abans havien tancat TV3 i el resultat encara està a la vista. Just fa unes setmanes la nova corporació valenciana de mitjans va obrir un canal de ràdio que de moment és poca cosa més que un identificador —això sí, amb música al cent per cent en català–. L’inici de les emissions televisives queda encara molt lluny i el retorn de TV3 i la reciprocitat amb IB3, més lluny encara.

El govern del Botànic no ha anat precisament ràpid en aquest tema. Més aviat al revés. Poca gent entén com és possible que a hores d’ara encara estiguem on som. Sobretot perquè en casos com la manifestació pel finançament just és quan es demostra de manera fefaent que no hi ha cap alternativa a la televisió pròpia. Les televisions espanyoles viuen en la seua bombolla i d’allà no les treus. O quan les treus es dediquen només a perseguir-te i a colgar-te de mentides i manipulacions. Trist però real.