Sida

Els humans tenim tendència a nor­ma­lit­zar situ­a­ci­ons que no tenen res de nor­mal. I aquests dies podem tro­bar exem­ples d’aquest com­por­ta­ment. Sense anar gaire lluny, ahir. Cada dia 1 de desem­bre se cele­bra des de fa anys el Dia Con­tra la Sida i la sen­sació és que últi­ma­ment hem obli­dat, cons­ci­ent­ment o incons­ci­ent, aquesta infecció que con­ti­nua sent una rea­li­tat que ens envolta. Només cal recor­dar algu­nes dades per ado­nar-se que no s’ha gua­nyat la bata­lla. A les comar­ques giro­ni­nes, durant els últims quinze anys s’han diagnos­ti­cat al vol­tant d’un miler casos de sida. A tot Cata­lu­nya hi ha 33.600 per­so­nes que viuen amb el VIH i a tot el món estan infec­ta­des gai­rebé 37 mili­ons de per­so­nes. Pràcti­ca­ment la mateixa xifra de per­so­nes mor­tes a tot el món des que van aparèixer els pri­mers casos, als anys vui­tanta de segle pas­sat. Són dades de l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut que està bé recor­dar per no caure en una falsa sen­sació de nor­ma­li­tat.

Des de l’apa­rició dels pri­mers casos, afor­tu­na­da­ment s’ha avançat molt en la pre­venció, diagnòstic i trac­ta­ment. Però això no ha de ser excusa per caure en l’auto­com­plaença. És cert que les dades mos­tren que el diagnòstic de nous casos s’ha esta­bi­lit­zat a casa nos­tra. Però no fa tant els experts aler­ta­ven que s’havia detec­tat un repunt per haver bai­xat la guàrdia. Es va pro­duir una coin­cidència letal de fi de les cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació amb el fet que la malal­tia va dei­xar, en certa manera, de pre­o­cu­par. Va dei­xar de fer res­pecte. Sobre­tot entre el col·lec­tiu dels més joves, que han aca­bat veient la sida com una malal­tia del pas­sat. Però no podem negar la rea­li­tat: la sida no és cosa del pas­sat. Mirant al futur, l’objec­tiu és l’erra­di­cació total. Fins i tot la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal s’ha atre­vit a posar-hi data, l’any 2030. Per acon­se­guir com­plir-ho, a part d’inci­dir en la pre­venció i millo­rar el diagnòstic i trac­ta­ment, cal apos­tar per la recerca. I ja se sap que acon­se­guir resul­tats reei­xits, per no dir la cura defi­ni­tiva, dependrà del ritme del finançament que rebin els pro­jec­tes d’inves­ti­gació. I sovint passa que el finançament no va al mateix ritme de les neces­si­tats. Prin­ci­pal­ment quan la major part de les per­so­nes afec­ta­des per la malal­tia en qüestió es tro­ben en països del Ter­cer Món. Com és el cas de la sida, que fa estralls a Àfrica.