El prisma de les urnes

Cada dia ens ho recorden: som diferents en moltes coses, i ens volen fer iguals per força. Iguals a ells. Avui són les delegacions a l’exterior, una feinada d’anys per transmetre la realitat catalana al món que acaben d’esbandir amb un decret de tall absolutista. Perquè la realitat d’aquí només es pugui explicar a través seu i com la veuen allà. Demà seran els mitjans, perquè a Catalunya Ràdio els critiquen i a TV3, diuen, no hi treballa gent normal. Suposo, és clar, que tampoc en aquest diari. Perquè la gent normal, la veritat absoluta, són ells. La mesura de tot és allà. I mai acceptaran la diferència de qui ho veu des d’un altre prisma. 

L’escola vindrà després: ja fa anys que la tenen en el punt de mira perquè s’hi adoctrina, diuen. Traduït: s’hi ensenya (tornem-hi) amb la manera de fer d’aquí, que no és la que imposen allà. I els nostres polítics i els nostres mestres han de sortir cada dia a defensar-la. Adoctrinen respecte què o qui? Algun mestre espanyol ha hagut de justificar-se mai? No aplica la seva doctrina també? És més: allà s’hi ensenya que a l’Estat hi ha regions i nacionalitats, en llenguatge seu? S’explica la història d’una institució tan espanyola com la Generalitat? Tothom hi pot estudiar un idioma tan espanyol com el català?

Allà invoquen la Constitució, la seva llei, per destruir això i molt més sense miraments. I sense dret ni a protestar. Una llei que, per si de cas, també interpreten allà, que no tenen cap necessitat ni intenció de canviar perquè els dona empara en tot, i que, per tant, mai deixaran retocar per introduir-hi punts de vista d’aquí. És clar que com més gent els planti cara a les urnes, el nostre únic aliat, més difícil tindran fer i desfer, i justificar-se arreu. El 21-D serà un nou exercici de supervivència.