La llei de Cerdanya

El passat dia 12 de novembre, l'alcalde de Puigcerdà i jo mateix, en nom de tota la comarca i acompanyats per nombrosos alcaldes, regidors i representants d'entitats, vam defensar la llei de règim especial per a la Cerdanya al Parlament de Catalunya.

Es tracta d'una vella reivindicació que, liderada des del Consell Comarcal, és la tercera vegada que es proposa al Parlament català. I, un cop més, fou rebutjada pels partits que donen suport al govern, a més del residual partit de Ciutadans.

Per què una llei específica per a la Cerdanya? Doncs per tenir un millor funcionament administratiu.

Tots coneixem i patim la situació anòmala de partició de la nostra comarca entre Lleida i Girona, la qual provoca absurditats en les diferents dependències administratives, tant de l'Estat i de les diputacions, absolutament organitzats sota el model provincial, com de la Generalitat, en què cada departament té una estructuració diferent en el territori, però també basada, majoritàriament, en la divisió provincial.

Quan vam presentar per primer cop la proposta de llei, ara fa set anys, el govern es va convèncer de la problemàtica de la Cerdanya i va crear, en el darrer mandat del president Pujol, l'Oficina d'Atenció Ciutadana de la Generalitat a la nostra comarca. Si bé aquesta oficina ha resolt molts problemes als ciutadans de la Cerdanya, també és cert que encara en queden molts per resoldre.

En l'exposició de motius que vaig fer al plenari del Parlament, vaig remarcar que, gràcies a la Unió Europea, hem avançat més en la unitat de serveis a la Cerdanya entre la part francesa i la part corresponent a l'Estat espanyol (hospital, escorxador, diversos programes Interreg com el romànic, l'aigua, senderisme, etcètera) que no pas entre la zona lleidatana i la gironina, corresponents a l'Estat espanyol i també a la Generalitat.

A més dels drets històrics remarcats en la forta personalitat de Cerdanya, que durant més de 800 anys tingué una administració pròpia al marge del Principat de Catalunya, la primera institució que agrupa tots els cerdans de la Baixa Cerdanya és el Consell Comarcal, el qual, a més d'estendre a tot el territori tots els serveis transferits (assistència social, transport, escoles, camins, turisme, etcètera), ha estat un poderós agent a l'hora de coordinar-se amb els dos cantons de la Cerdanya francesa i ha reforçat el sentiment identitari tan fort i volgut pels cerdans i cerdanes de tots els temps.

Haver proposat aquesta llei, tot i ser rebutjada per la cambra catalana, podem considerar-ho un èxit parcial: essent l'única comarca de Catalunya que ha utilitzat aquest dret de presentar lleis al Parlament, hem manifestat públicament el nostre desig de continuar avançant com a comarca, amb totes les eines per treballar per la gent de Cerdanya, i no dependre ni de les actuals demarcacions provincials ni de les absurdes vegueries que, equivocadament, es volen implantar. Les vegueries encara complicarien més les coses i només servirien per engreixar de funcionaris i burocràcia l'administració autonòmica.

També ens preocupa, i així ho vaig manifestar, que, si es tirés endavant l'estructuració de Catalunya en vegueries, la part gironina de la Cerdanya difícilment podria formar part de la vegueria del Pirineu, ja que estan obligades a no vulnerar els límits provincials. Aquest fet tornaria a partir la nostra comarca per enèsima vegada.

La solució idònia seria la modificació dels límits provincials, possible constitucionalment, però requeriria una llei orgànica de les Corts espanyoles. Això ens permetria incorporar una part de la Cerdanya a l'altra, sigui Lleida o Girona. Però degut a les noves comunicacions jo m'inclino clarament per Barcelona, tant per la llunyania d'aquelles com per la proximitat d'aquesta, a més dels recursos econòmics infinitament superiors de la Diputació de Barcelona.

Fa quasi 180 anys que la divisió provincial va partir la Cerdanya. Ja en aquell moment el Consistori puigcerdanès va reclamar que no volia pertànyer a Girona sinó a Barcelona. Encara actualment, les enquestes a la població manifesten una preferència clara per Barcelona, per sobre de Girona o Lleida, així com un rebuig total a la vegueria de l'Alt Pirineu.

Si és veritat que hi ha democràcia, les propostes sensates i possibles segons l'ordenament jurídic existent s'han de tenir en compte. Per això, per a la Cerdanya i tots els seus habitants, seria absolutament bàsic i necessari organitzar una consulta popular sobre què volem ser; una consulta oficial i vinculant tant per a l'Estat com per a la Generalitat.

Així veuríem que les bones paraules que ens van dirigir tots els grups polítics representats al Parlament de Catalunya no eren una gran mentida.