opinió

Maltractar la terra i el paisatge sense compassió ni concessió

La gent del Baix Empordà no volen aquestes carreteres faraòniques, aquesta barbaritat d'infraestructures que no es corresponen a la nostra manera de viure ni aspiracions socials

Mentre el poble no expressi la seva voluntat mitjançant un referèndum, tota l'agressió urbanística és en contra d'ell

En un arti­cle a El Punt (19-10-09), Narcís-Jordi Aragó recorda una entre­vista, publi­cada a Presència, a l'emi­nent geògraf Pau Vila. En subrat­lla unes fra­ses: «Les car­re­te­res amb algu­nes dis­con­tinuïtats, ja hi són. Que les millo­rin, però sobre­tot que no facin auto­pis­tes, que no fan més que men­jar-se les ter­res apro­fi­ta­bles.» L'arti­cle acaba amb unes parau­les que són molt més que una lliçó, una crida a favor de la dig­ni­tat, el res­pecte i la lli­ber­tat cap a les per­so­nes que han nas­cut, viuen i es des­vi­uen i tre­ba­llen per allò que més esti­men: la terra, la natura, el pai­satge, la page­sia... Aragó afirma que «el pai­satge no ha d'estar al ser­vei dels qui hi pas­sen en cotxe, sinó dels qui hi viuen i en viuen». Si això, en aquest país, és així, no tros­se­gin encara més el ter­ri­tori amb auto­vies, vies ràpides, des­do­bla­ments, via­duc­tes, ponts, roton­des, trèvols, túnels, talus­sos... La gent del Baix Empordà no volen aques­tes car­re­te­res faraòniques, aquesta bar­ba­ri­tat d'infra­es­truc­tu­res que no es cor­res­po­nen a la nos­tra manera de viure ni aspi­ra­ci­ons soci­als i econòmiques. Es tracta d'una devas­tació sis­temàtica del ter­ri­tori del Baix Empordà i de l'Empor­da­net, pla­ni­fi­cada des de Bar­ce­lona. Men­tre el poble no expressi la seva volun­tat mit­jançant un referèndum –quina por de saber la veri­tat i que el poble parli!–, tota aquesta agressió urbanística és en con­tra d'ell.

Que consti davant el futur i la història. Tot això ens recorda la des­trucció del ter­ri­tori a ses Illes, per part de l'ante­rior govern del PP. El des­as­tre ja va començar amb les obres faraòniques del des­do­bla­ment de la maleïda C-31 pel nucli de Mont-ras. Un pas de 8 vials, 4 dels quals sub­ter­ra­nis com si es tractés de ron­des per a una ciu­tat de 4 mili­ons d'habi­tants. Els qui pas­sem sovint per aquell túnel mas­todòntic veiem l'excés d'uti­lit­zació d'impos­tos que es podrien dedi­car a fina­li­tats més necessàries i urgents, com ara: recerca, inves­ti­gació, inno­vació, col·labo­ració pública i pri­vada per reforçar i aug­men­tar el tei­xit indus­trial al Baix Empordà; més suport a la page­sia pel que fa als cul­tius i venda justa dels pro­duc­tes per a la cuina medi­terrània, així com la implan­tació d'un cen­tre públic de for­mació pro­fes­si­o­nal agrícola; major atenció per part dels con­sells comar­cals i dels ajun­ta­ments cap al desen­vo­lu­pa­ment de l'art de l'agri­cul­tura...

El bàrbar atemp­tat ecològic al puig Xifra, de Palamós. Rou­res i alzi­nes cen­te­na­ris talats quan ja havien estat mar­cats per al seu tras­plan­ta­ment, segons acord entre la Gene­ra­li­tat i l'Ajun­ta­ment pala­mosí, que es va mos­trar con­trari a l'extracció de ter­res d'una de les poques zones d'arbratge –con­si­de­rat cor­re­dor biològic– que es con­ser­ven i on es pre­te­nia extreure 600.000 m³ d'àrids. El ple de l'Ajun­ta­ment ja ha mani­fes­tat la seva opo­sició que es toqui el puig Xifra, i ha recor­dat que ja hi ha pedre­res a la zona. A més a més, els rou­res cen­te­na­ris esta­ven a banda i banda de la riera, i amb la tala s'ha des­truït la llera que cana­lit­zava l'aigua que baixa del puig durant les plu­ges. A Tor­ro­e­lla de Montgrí els page­sos estan des­es­pe­rats –sem­pre con­tra la page­sia– per causa d'una vari­ant que farà inser­vi­bles 150 hectàrees de camps de la plana del riu Ter, i més quan el Pla de l'Empordà el qua­li­fica de sòl de pro­tecció espe­cial per l'alt valor agrícola que té, ja que fa de con­nec­tor biològic. Un altre dis­ba­rat con­tra el ter­ri­tori a la car­re­tera de la Tallada a Tor­ro­e­lla de Fluvià: grups eco­lo­gis­tes han pre­sen­tat una denúncia davant Política Ter­ri­to­rial per atu­rar les obres ja que, segons afir­men, s'han produït irre­gu­la­ri­tats en la tra­mi­tació, es des­tru­eix la plana empor­da­nesa i es fa una des­pesa inad­mis­si­ble. L'obra costa 75,9 mili­ons, afecta 16 quilòmetres i pre­veu 13 ponts, 8 roton­des i 6 vari­ants. Per als eco­lo­gis­tes, cal­dria seguir el traçat actual, sense ele­var-la. La devas­tació més ter­ri­ble, si davant l'opo­sició del poble el pro­jecte no s'atura, serà l'auto­via-vari­ant de la Bis­bal i pobles del vol­tant, que són l'ànima i el cor de la terra i el pai­satge del Baix Empordà. Una car­re­tera dupli­cada que no fa cap falta. Pre­fe­reixo els ide­als tos­cans i pro­vençals d'una Europa democràtica, que un país d'arrels dic­ta­to­ri­als atado i bien atado que s'ho ha venut tot al sol i a la platja, la qua­li­tat per la quan­ti­tat, i aviat ja no li que­darà res. Només una bru­tal con­ta­mi­nació i la més trista i penosa de les democràcies euro­pees. Almenys jo, pre­fe­reixo la cul­tura a l'urba­nisme d'ara i que ens han impo­sat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.