El voraviu
Ara va de veres a ERC
La bicefàlia de Godàs s’ha d’embocar com als ànecs i això inflama el fetge
No hi haurà pau de moment entre la classe dirigent d’ERC i, com ja he escrit algun altre dia, no hi haurà pau ni tranquil·litat (estabilitat que en diuen) a la política catalana mentre els republicans no hagin tancat caixa. De moment, tant el PSC com Junts (i no parlem ja dels Comuns) tenen el cul llogat i, com deia l’àvia Neus, qui té el cul llogat no seu quan vol. Ves a saber què ha ofès tant als de Godàs, als roviristes o com n’hi digueu, que hagin reaccionat amb la mala llet que han reaccionat i hagin reactivat la proposta, que també era de Foc Nou, que qui mani al partit no pugui ser el candidat electoral. Aquesta va directa a la línia de flotació de Junqueras i Alamany, que no els veig jo molt il·lusionats per pencar i pencar al partit i no poder aspirar als càrrecs de lluïment, parafernàlia, representació i poder públic. Junqueras i Alamany, pel que sabem d’ells i de les seves trajectòries, semblaria que estan més per allò que se’n diria un model de control omniscient, omnipresent i omnipotent. S’intueix que les properes setmanes la batalla a través de les esmenes a les ponències i a través de la formació de les executives territorials serà èpica. Ara va de veres. La bicefàlia que proposen els perdedors de les votacions a la presidència i la secretaria general costarà molt d’engargallar als guanyadors. Els propers dies veurem que només avançaran si s’emboquen un a un i coll avall. Com als ànecs. Però el sistema inflama el fetge.
