La resposta que espera Haití?

Fa prop de dues setmanes que la terra es va sacsejar amb ràbia sota els peus del poble haitià. El que ningú no dubta de qualificar com un dels pitjors desastres humanitaris de les darreres dècades, no ha deixat només més de 100.000 morts i 3 milions de persones afectades per la manca de menjar, aigua, habitatge i altres serveis bàsics, sinó tot un país per reconstruir. Les decisions que es prenguin definiran el futur dels haitians i per això és important que l'ajuda humanitària no sigui només abundant i immediata, sinó que sigui coordinada i, sobretot, basada en les necessitats i demandes dels haitians.

Els recursos d'emergència i reconstrucció han de ser deslligats d'interessos comercials dels donants, i cal que no generin nou endeutament, és a dir, cal que siguin en forma de donacions i no de préstecs. El govern espanyol hauria de renunciar per exemple a l'ús d'instruments com els crèdits FAD, utilitzats anteriorment en emergències similars. A més de no generar nou deute, governs i institucions financeres internacionals haurien de cancel·lar de forma immediata el deute extern il·legítim d'Haití. Haití, tot i haver rebut una important promesa de reducció de deute el juny del 2009, té encara un deute pendent de 891 milions de dòlars, principalment amb institucions com el FMI i el Banc Interamericà de Desenvolupament, i amb països com Veneçuela o Taiwan. Alguns creditors ja han anunciat cancel·lacions de deute, però no el govern espanyol, tot i ser creditor d'un deute d'uns 30 milions d'euros. Aquesta cancel·lació hauria de ser el primer pas per al reconeixement i la restitució dels deutes històrics, ecològics i socials que els països del Nord tenim amb Haití. Per garantir que es pugui afrontar la reconstrucció amb èxit, caldrà revisar les polítiques econòmiques, acords comercials i ocupació militar imposats, i l'impacte que han tingut en l'empobriment i la crisi alimentària que han patit els haitians. La primera de les revisions hauria de ser revertir l'excessiva militarització de l'ajuda, especialment pel que fa als Estats Units, però també als països de la UE i d'altres com Canadà o el Brasil. El desplegament militar s'ha fet de forma descoordinada, sense una missió clara i, el que és més greu, sense que el poble d'Haití ho hagi sol·licitat. Camille Chalmers, company activista d'Haití per la cancel·lació del deute extern, ens escrivia: «És l'hora d'un ampli moviment de solidaritat de poble a poble que faci possible vèncer l'analfabetisme, la crisi ambiental i sanitària, i reconstruir una nova ciutat i un nou medi rural, basat en la sobirania alimentària, que ens permeti destruir els llaços de deute, dependència i militarització.» És la resposta que espera el poble d'Haití.