El seu malson

Contra la presó, contra l’exili, contra l’amenaça impròpia de la repressió violenta sobre la ciutadania, 45.000 catalans a Brussel·les. L’independentisme no només va tornar a exhibir ahir una gran capacitat de mobilització, desplaçant més de 1.300 quilòmetres milers de persones. Sabem molt bé que aquesta capacitat no es pot comparar ara mateix amb la de cap altre moviment polític del continent. Els manifestants es van pagar el desplaçament i l’estada, van comprometre dies de festa, van passar son, mal d’esquena i d’ossos i fred, molt de fred. Aquest grau de compromís desafia totes les prediccions, i només és la punta de l’iceberg. A sota, hi ha una base electoral profunda i estable. Fins i tot en els moments més complicats, com el d’ara, en què els discursos dels partits s’enreden en piruetes argumentatives i és tan important el que es calla com el que es diu, ara que el final abrupte del mandat podia desconcertar l’electorat i empènyer-lo cap a l’abstenció, anirà a votar. No s’ho esperaven. Les enquestes indiquen que només una participació superior a la del 27-S, amb l’unionisme abstencionista votant en massa, pot impedir una altra victòria dels partidaris de l’estat català. Passat el 21-D, els independentistes hauran de demostrar encara més cops que no ho deixaran estar. El que vindrà serà llarg i difícil. Però els del 155 no troben consol ni provant de ridiculitzar-los. El seu malson és la vostra persistència.