L’any 1897 ( https://ca.wikipedia.org/wiki/1897 ) un jove d’Elx, Manuel

Campello, va trobar al jaciment arqueològic de l’Alcúdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaciment_arqueol%C3%B2gic_de_l%27Alc%C3%BAdia ), un parell de quilòmetres al sud de la ciutat, una escultura monolítica i policromàtica que va ser identificada com a ibèrica. La bellesa de la peça d’art és esborronadora i el fet que estiga pràcticament completa, molt excepcional. Es va identificar com a ibèrica i datada del segle IV o V aC. Un autèntic tresor.

La peça, de seguida, es va identificar com “la Dama d’Elx”. Un arqueòleg francès la va comprar i se la va emportar a França, on es va mostrar al Louvre. Posteriorment el govern de Vichy va negociar amb el govern de Franco tornar-la. El 1941 es va fer un acord pel qual les autoritats espanyoles se la quedaven. I ho van fer literalment: a Madrid.

Des dels anys seixanta a Elx una intensa mobilització popular ha reclamat el retorn de la Dama a la capital del Vinalopó, on com és lògic ha esdevingut un gran símbol d’identitat. Infructuosament. L’escultura segueix al Museo Arqueológico Nacional de Madrid i només en una ocasió va visitar Elx durant uns mesos. Se la van tornar a emportar de seguida.

Ara Compromís ha reobert el debat sobre el retorn de la Dama d’Elx, arran del conflicte de Sixena. Fins i tot recordant que algunes tesis que fins ara s’havien expressat, com que hi havia un contracte o un compromís que autoritzava l’anada a Madrid, ja no tenen sentit. Si el contracte de Sixena no val i és més important que tornen al lloc d’origen unes obres d’art que no pas com han arribat al museu, doncs el cas de la Dama d’Elx hauria d’estar definitivament clar i el seu lloc de destinació no podria ser cap altre que la ciutat que li dona nom.

Això no passarà, però. Ja veuran vostès com la Dama no torna a Elx. Demostrant així que amb el tema Sixena ni parlem d’art ni de justícia. Sinó d’una altra cosa.