Cada vegada més endeutats (II)

Segons un document elaborat pel Departament d'Economia per explicar el projecte de llei dels pressupostos per al 2010, sense el nou acord de finançament de l'estiu passat, els ingressos de la Generalitat s'haurien reduït en un 22% respecte a l'exercici 2009. I, malgrat el citat acord, la caiguda dels ingressos serà d'un 9,8%. Sens dubte, bona part d'aquesta disminució és fruit de la crisi econòmica. I també és a causa de la recessió, en gran mesura, que ha calgut incrementar la despesa en un 9,4% (des dels 29.730 previstos a l'inici del 2009 fins als 32.518 milions d'euros pressupostats per a l'actual exercici). En resum, segons la previsió del conseller Castells, els ingressos es reduiran un 9,8% i la despeses augmentaran un 9,4%.

Aquest increment de la despesa equival en certa mesura als 2.613 milions d'euros corresponents a la bestreta del nou finançament pactat amb l'Estat. Per tant, el pressupost no té gaire en compte la baixada generalitzada dels ingressos tributaris, a causa de la reducció de l'activitat econòmica. I la diferència que se'n deriva es finança amb un fort increment de l'endeutament de la Generalitat.

De fet, atès el dèficit fiscal que l'Estat espanyol ens imposa als catalans, tot plegat comporta que, mentre l'increment del deute públic de la Generalitat previst a l'inici del 2009 era de 4.054 milions, la previsió per al 2010 ja és de 9.418. De tal manera que, mentre el deute acumulat fins al final del 2009 era de 21.290 milions, al final de 2010 hi ha previstos 29.051 milions. Un increment de quasi un terç en només un exercici.

D'alta banda, el fet que –tal com ja hem assenyalat– les previsions de despesa i de nou endeutament se situïn respectivament en 32.518 i 9.418 milions d'euros implica que, el 2010, el 29% de la despesa de la Generalitat es finançarà amb deute públic. En altres paraules, el govern de Catalunya ha de demanar prestat gairebé un de cada tres euros que gasta. En aquest sentit, cal tenir present que el 82,4% de la despesa de la Generalitat és despesa corrent i només el 7,4% és despesa de capital. Mentre que el 10,2% restant són despeses financeres, destinades a pagar deute, quan l'any anterior representaven a l'entorn d'un 7% del total de la despesa pressupostada. De tal manera que, proporcionalment, el govern pot destinar menys despesa directa als ciutadans. Aquesta és la conseqüència d'una combinació letal per a Catalunya: la crisi econòmica i el dèficit fiscal que ens imposa l'Estat espanyol.