Reflexionar

Avui és aquell dia que ens diuen que hem de reflexionar, que recordin que vol dir que sobre una qüestió que en teoria ja hi hem pensat, hem de tornar-ho a fer, considerant-la detingudament, sense ingerències externes i aprofundint-hi per assegurar una decisió lliure i personal. Res és normal en aquesta ocasió. Començant no només pel dia que s’han convocat, sinó en quines circumstàncies s’han convocat i, sobretot, qui les ha convocat, les eleccions. Malament rai si a hores d’ara encara hem de reflexionar. Com deia en Joan Barril, és simptomàtic que alguna cosa no funciona quan li has de dedicar un dia expressament a fer-li atenció. Perquè llavors vol dir que allò a què es pretén dedicar el dia, la resta de l’any no n’hi ha. I per tant els partits polítics, que es van inventar l’any 1977 aquesta jornada i que s’ha mantingut fins avui, en una actitud paternalista i naïf, ens volen fer creure que necessitem un dia per pensar, meditar i considerar què hem de votar, l’endemà? Cal? I no ho dic només perquè és no voler veure la realitat en què vivim –que tot passa per les xarxes socials on res s’atura–, sinó perquè a propòsit del que hem viscut des de finals de setembre fins avui, de veritat creieu que necessitem un dia per pensar què hem de votar, demà? No m’ho puc creure. Si des de fa anys ja hi ha moltes persones que es pregunten si és necessari que es mantingui aquest calendari de quinze dies de campanya i per rematar-ho un de reflexió, no trobeu que tal com s’ha plantejat aquest 21-D, encara té menys sentit tot aquest calendari? Igual que no poder publicar enquestes d’intenció de vot durant aquests últims dies. Surrealista. Si la cosa realment va de llibertat i democràcia, per què no s’ofereixen totes les garanties perquè les de demà i les que hagin de venir, d’eleccions, siguin de veritat un exercici de lliure elecció? I acceptar que si es vol canviar el signe del vot a última hora que es pugui fer. Sempre he pensat que a qui més li convé això de reflexionar no és a la ciutadania sinó al polític.