Al col·legi electoral

Escric aquest article quan la jornada electoral tot just arriba a l’equador i amb la incertesa de saber quin futur l’espera al nostre país. D’entrada, i ja de bon matí, s’augura que serà una jornada històrica. Una més d’aquelles que s’hauran d’explicar als nostres fills. Els col·legis electorals vessen de gent ja a primera hora del matí. El dia no és tan gèlid com jornades anteriors. El sol fa acte de presència i proporciona un escalf reparador. Potser és presagi d’alguna cosa. Tant de bo.

Al meu col·legi electoral, el pavelló de Palau de Girona, és un continu d’entrades i sortides. Una no es fa a la idea que sigui un dia laboral. El primer que em crida l’atenció és l’absència del color groc. Ni un llaç, ni una bufanda... Entenc que no és pas per ganes. Tothom és conscient de la importància que no hi hagi cap contratemps, cap incidència, cap excusa per part dels apoderats dels partits unionistes per impugnar el vot o, fins i tot, la mesa. Aquí no ens enganxaran pas. Jo mateixa m’he tret el llaç abans d’entrar al col·legi electoral. El poso a la butxaca de la jaqueta però a l’hora de treure la cartera per agafar el carnet d’identitat, sense adonar-me’n, em cau. Quan ja enfilo la sortida algú em toca l’esquena. És un apoderat de Ciutadans. “Perdona, t’ha caigut això”, em diu, mentre m’allarga amb la mà el llaç groc. No puc evitar que se m’escapi un somriure i l’hi agafo tot donant-li les gràcies. Cordialitat absoluta.

Una estona abans, quan soc a la mesa per agafar la papereta del meu vot, se m’acosta una parella. S’ho prenen de broma. És impossible no fixar-s’hi. Entre rialles, agafen una papereta del PP i una altra del partit animalista. “Quina hi posem? Tant li fa, no?”, diu ella. “I si les hi posem totes dues?”, respon ell. Santa inconsciència! Prendre-s’ho de broma quan el país s’ho està jugant tot fa certa feredat. Però en fi, cadascú és responsable de les seves accions. L’important és que casos com aquest són aïllats. Segurament, una de les coses més importants del procés sobiranista ha estat la capacitat de polititzar la ciutadania, d’implicar-la en el que està succeint, tant en un sentit com en l’altre. Veníem d’una desafecció total de la política i hem acabat amb una empatia gairebé inèdita. Ho demostra la bona participació en aquests comicis. La gent no vol deixar l’oportunitat de decidir. Que tinguem sort!