So català

S’escolta arreu del món. Fa poc l’Orques­tra del Liceu va actuar a la Sala dels Drets Humans, a Gine­bra. Fa anys Pau Casals va diri­gir a l’Assem­blea Gene­ral de l’ONU el seu Himne a les Naci­ons Uni­des. Van impo­sar-li la Meda­lla de la Pau per hono­rar el com­promís del mes­tre amb la pau, la justícia i la lli­ber­tat. Casals ho va agrair, i va vin­cu­lar aquests valors amb la cata­la­ni­tat. Aquell “jo soc català” també l’escam­pa­ren ràdios i tele­vi­si­ons d’arreu. Per aca­bar, Casals va inter­pre­tar El cant dels ocells, cançó d’arrel cata­lana que ell va uni­ver­sa­lit­zar com a cant soli­dari de tots els pobles. En la tar­dor d’enguany altres sons han esde­vin­gut sig­nes inter­na­ci­o­nals de la nos­tra cul­tura. L’estaca de Llach ha estat can­tada amb accents amics de Madrid, el País Basc, Sar­de­nya, Còrsega, en mani­fes­ta­ci­ons difo­ses per mit­jans de diver­sos països. De fa anys, l’himne del Barça, amb música de Manuel Valls i una lle­tra digna de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, volta pels con­ti­nents. Són cants allu­nyats de l’estètica del “y viva España...” o del “yo soy español, español, español...” que el 21 de desem­bre posa­ven fons als resul­tats elec­to­rals d’un par­tit. Els cants del poble ben ento­nats són un actiu de Cata­lu­nya al món. Cata­lans, com Casals, han com­post him­nes uni­ver­sals. ¿Això vol “desin­fec­tar” el vell minis­tre soci­a­lista que con­fis­cava fins a un 45% dels sous? ¿Això li queda per “des­ca­be­zar” a la vice­pre­si­denta hereva d’una dreta que el 1978 va votar en con­tra de la Cons­ti­tució que ara rei­vin­dica?