Màgia Borràs

Li havien anunciat que s’hauria de passar un mes a l’hospital, i li vaig preguntar si per entretenir l’estona volia que li portés una capsa de jocs reunits. La seva rialla em va fer adonar de la inconveniència: els jocs que les capses reunien –el parxís, l’oca, les dames, el tres en ratlla etcètera– es troben tots concentrats dins un ordinador o un telèfon mòbil, aparells que el malalt, que no era un nen sinó un adult fet i refet, manejava a la perfecció. Per als jocs que fan imprescindibles més d’un jugador, l’hospitalitzat no necessitava ni que li anessin a fer companyia. Avui es pot jugar a barcos amb un jugador a una punta de l’Atlàntic i l’altre a l’altra.

Es fabriquen capses de jocs reunits? Llegeixo que els jocs, en general, van molt de baixa i que moltes botigues de joguines han de tancar, sempre donant la culpa als nous ginys electrònics. En un carrer prop de casa hi ha una botiga resistent. Tenen a l’aparador uns cotxes de pedals que si els Reis me’ls haguessin pogut dur quan era petit m’hauria desmaiat d’emoció i em sembla que avui seria una altra persona. Un simula un ranger, i és de color vermell. Un altre és un turisme tot negre. Hi veig nines, ninots, cuinetes... Tots aquests jocs i firetes, que són corporis i s’han de poder tocar en tot el seu relleu, justifiquen, de moment, les botigues de joguines. Com les bicicletes, un altre regal de Reis cèlebre tot i que, si són de dues rodes, tenen uns altres proveïdors.

Un dels grans fabricants de capses de jocs reunits era la casa Borràs de Mataró, la mateixa que elaborava la Màgia Borràs coneguda per tanta gent i origen vocacional de molts mags professionals. El net del fundador, que es diu Agàpit com l’avi, és arquitecte però ha conservat del patriarca tota la màgia i tots els jocs reunits al cap. Amb un tub de cartó i una planxa de ferro fa mòbils que representen ocells o peixos voladors; retrata persones amb uns claus i uns filferros o amb un ventall del foc; amb dos martells de capçal negre situats en vertical representa dos guàrdies civils amb tricorni... És amic meu, i aquest Nadal m’ha regalat un “pessebre sobre un pas zebra” com a homenatge al meu germà, que de molt petit n’havia fet un jugant amb paraules que sonen igual. El meu germà és el malalt hospitalitzat que els deia. Va poder jugar i reunir-se poc.

Abans em preguntava com els nens que els seus pares regentaven una botiga de joguines podien mantenir com els altres el secret i la il·lusió dels Reis. I els fills dels fabricants de joguines? Amb més motiu que els altres nens, ara ho entenc. Si els Reis són “mags”, l’avi Agàpit de la Màgia Borràs ho era més. Jo diria que el seu net, juganer de mena amb prop de setanta anys, encara escriu la carta i que demà, vigília de Reis, anirà a dormir d’hora.