De reüll
La bicefàlia del PP
Com canvien les interpretacions en funció dels interessos polítics. La bicefàlia del PP no té límits. Això sí, sempre per atacar Catalunya i per culpar-la de tots els mals, no fos cas que perdéssim el costum. L’inici d’any no ha variat en aquest sentit. Es van fer públiques les dades de l’atur del desembre i, per tant, tocava fer valoració de l’any 2017. D’una banda, la ministra de Treball, Fátima Báñez, es fotografiava somrient al costat d’un plasma on es reflectia l’augment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social al conjunt de l’Estat. Un èxit inigualable, una estratègia espaterrant del govern espanyol, que ha estat el salvador de la classe treballadora. Així ho venien, pràcticament.
D’una altra banda, el secretari d’estat d’Ocupació valorava les xifres catalanes –perquè no oblidem que la Generalitat encara està sota control estatal– i, amb unes xifres similars a les espanyoles, la interpretació era catastròfica. Òbviament, a causa de l’1-O, però no pas per la repassada a cops de bastó que ens va fer la policia sinó perquè es va fer un referèndum i es veu que el dret a decidir és el dimoni de l’economia. Això sí, ni en la valoració espanyola ni en la catalana, ni un sol esment a l’actual precarietat del mercat laboral, a l’increment espectacular dels contractes temporals, a la reducció dràstica dels sous i a la diferència de gènere, sempre en detriment de la dona. No fos cas que féssim autocrítica!