Gent extraordinària

Un conegut polític deia fa unes setmanes que caldria substituir als excel·lents professionals de TV3 per “gent normal”. No va especificar que volia dir amb “gent normal”, però es podia entendre que parlava de gent submisa, disposada a sacrificar el rigor tècnic per un criteri de lleialtat a la causa, és a dir, gent mediocre.

És cert que gent mediocre, sense criteri propi ni sentit crític, n’hi ha a tot arreu. I que ben segur també n’hi hagut entre els polítics i tècnics que han gestionat la Generalitat i els ajuntaments catalans els darrers 40 anys. Potser això també explica, en part, l’atzucac on som. Però és evident que per sortir de la situació excepcional en que vivim, no ho podem fer amb “gent normal” que es limiti a recitar consignes i administrar procediments, per gestionar la misèria. Necessitem gent extraordinària. Gent amb visió estratègica i sentit tàctic. Gent capaç de transcendir el fangar de la immediatesa, amb capacitat per generar discursos creïbles i alhora engrescadors, i amb voluntat per construir projectes viables i alhora disruptius. Si continuem fent el mateix, amb gent normal, tindrem el mateix, una administració pública equiparable a una delegació local d’una petita empresa que es limita a pagar nòmines i a fer els quadrants horaris, sempre sota el control de la “central”, sense autonomia real per gestionar, això és prendre decisions, ni fer polítiques, això és definir criteris.

Necessitem, a línia de flotació de la supervivència, gent extraordinària, que no es limiti fer el que toca i que sigui capaç de veure més enllà de l’obvietat. I no em refereixo només, que també, als lideratges. Parlo sobretot de la gent anònima. Dels que tenim a les nostres mans el futur de les generacions que precedim, i que si actuem com a “gent normal” correm el risc de deixar-los un país mediocre. Parlo de tu i de mi. De gent extraordinària.