Opinió

LA CRÒNICA

Contra el pessimisme

L’any 1931, havent abdicat el rei i una vegada proclamada la República, corrien diverses versions de com havia d’ésser la nova constitució republicana. Hi havia molta eufòria, sobretot entre les forces progressistes. Els de dretes s’ho agafaven amb més filosofia, però no deixaven d’interessar-se per una qüestió tan fonamental. Eren moments de canvi, talment com poden ser-ho ara. Josep Maria de Sagarra –el gran poeta del nostre poble– llavors era un barceloní de 37 anys, amant de la barrila i de la bona taula. “Jo pixo els versos”, deia, per senyalar la facilitat amb què els escrivia. Portat per l’ambient, es va dedicar –ell també– a redactar un “Avantprojecte de Constitució” que va oferir als seus contertulians en una de les timbes i xefles a les quals solia assistir. Deia així:

“Títol I – De l’estructura nacional: Hi haurà, salvant els principis / d’esquerres, centres i dretes / províncies i municipis / i cases de senyoretes.

Títol II – De la nacionalitat: Són espanyols: la manola / els rectors i magistrats / els nats en terra espanyola / i els fills d’aquests malaurats.

Títol III – Drets i deures dels espanyols: Els d’amanir amb sal i pebre / i els de menjar bacallà / i tothom té el dret de rebre / i té el deure de callar.

Títol IV – Del president de la República: President de la República / serà un senyor reposat / que no l’hagin engendrat / a dins de cap casa pública.

Títol V – El Govern: Si hi ha cas de compromís / el Govern té atribucions / per passar-se pels faldons / totes les lleis del país.

Títol VI – Del Parlament: Aquells que la sort enfili / formaran part de les Corts / encara que siguin sords / com en Rovira i Virgili.

Títol VII – De la Justícia: El jutge republicà / fiscals i criminalistes / seran persones ben vistes / que puguin parar la mà.

Títol VIII – De la hisenda pública: Sols podran pressupostar / i es cuidaran de la duana / els senyors que tenen gana / i ho saben dissimular.

Títol IX – De les garanties: Hi haurà una llei molt estreta / i uns tribunals molt decents / perquè tots estem contents / i no ens falti una pesseta.”

Josep Maria de Sagarra col·laborava a la revista satírica El Be Negre. Lluís Permanyer, cronista de la ciutat de Barcelona, recull aquests versos cedits per diverses persones que els guardaven en arxius particulars, i es varen publicar per primera vegada per Edicions La Campana l’any 1989, junt amb altres composicions agosarades, com pot ser aquesta: “Pixo a l’abim: al fons de la mar blava / Allà el cap de Begur / Aquí el cap de la fava.” Ara que tot just encetem un nou any, i malgrat les dramàtiques circumstàncies que ens envolten, no és aconsellable deixar-se endur pel pessimisme. I unes gotes d’humor poden ésser un bàlsam.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia