Ovnis

L’estrella dels Reis, que ha estat objecte de molts estudis i que alguns conclouen que no va ser una estrella errant sinó el pas del cometa Halley o algun per l’estil, m’ha fet pensar en els ovnis, els objectes volants no identificats. Què se n’ha fet, dels ovnis, dels platets voladors? Fa uns anys la gent en veia amb profusió, eren notícia als diaris i matèria de discussió, també científica. De vegades les naus frenaven l’itinerari celeste i es posaven a la Terra. Hi havia gent que afirmava haver vist com se’ls obrien les portes i fins i tot que els tripulants havien fet un passeig pel paisatge. En descrivien la fisonomia: de color verd, amb trompetes en comptes d’orelles i nas... El cine s’hi va abonar. François Truffaut, que no era actor sinó un director racionalment francès, va arribar a protagonitzar una pel·lícula del gènere. Feia de científic que rebia amb tots els honors uns extraterrestres que havien vingut a fer una prospecció al nostre planeta.

Jo puc afirmar que vaig veure en aquell temps dos ovnis. Un, al passeig marítim, precisament el vespre en què vaig fer el primer petó a la meva xicota. Ara no riguin: no va ser una visió fruit de l’emoció del moment ingràvid, sinó que una fona platejada va creuar el cel al moment en què tota la ciutat quedava a les fosques. Se’n va parlar. Es va dir que la nau havia carregat les bateries que la feien funcionar succionant l’energia de les cases. (El següent petó va ser al mateix lloc, però llavors va aparèixer un parella de la Guàrdia Civil, vestida amb el tricorni de xarol i el capot verd, que ens va amenaçar amb el cuartelillo si seguíem sent motiu d’escàndol públic.)

Vaig veure el segon plat volàtil des de la cova d’en Xoroi, a Menorca, en un viatge de fi d’estudis en què jo actuava de professor acompanyant. Una alumna va trucar al seu pare, que era esotèric i una mica mèdium. El pare li va dir: “Ja sé per què em truques, has vist un ovni.” Vam estar més segurs del que havíem vist amb aquest apunt telepàtic que amb la mateixa presència del cos lluminós.

S’havia dit que la NASA era posseïdora d’uns dossiers que certificaven la presència dels ovnis i que si no els feien públics era per no espantar la gent. S’havia dit, també, que els alienígenes venien a observar-nos els costums, la nostra manera de viure, l’administració de la cosa pública i de la justícia, la corbata que ens lliguem al coll i les arracades que ens pengem a les orelles sense trompeteria. Hi insisteixo: per què han suprimit les visites? Hem deixat d’interessar-los? Han conclòs que el que ens veien no valia la pena ni justificava la construcció de naus tan costoses? Han trobat en aquesta o en una altra galàxia gent més presentable i digna de ser tinguda en consideració o per model?