Bon any?

Fins quan s’ha de desitjar “bon any” a la gent que aquests dies de gener et vas trobant? És discrecional, depèn de cadascú, no hi ha una norma fixada, hi ha qui el dia 31 encara s’hi adhereix. Ja va bé, enmig de tantes normes i lleis de compliment obligat. Tinc un amic que al pic de l’estiu, per Les Santes, encara diu, o comença a dir, “bon Nadal”. “És per tenir sensació de frescor”, explica mentre es venta sortint d’ofici. L’any que es va imposar l’euro, vam tenir llicència per seguir comptant en pessetes una temporada molt llarga. Els diaris i els comerços escrivien la conversió entre parèntesi. Jo encara de vegades em trobo fent-la. Mentalment, per no exposar-me al ridícul d’articular-la. De totes maneres, el caixer automàtic de La Caixa que em dispensa els diners –que per cert és un caixer que comet actes fallits propis d’un avariciós, perquè me’ls dispensa per la ranura que diu “ingressos”– ha escrit a la pantalla l’equivalent d’euros i pessetes fins fa molt poc. Fins quan hem de dir “bon any? Ahir al matí un amic em va expressar el desig pel carrer. Va afegir: “I que tinguem salut i feina, que és el que importa.” Vaig quedar parat. Fins ara, tots els que abans de començar l’any o en iniciar-lo m’havien expressat un “bon any” no havien dit res de la salut i de la feina, com altres anys havia estat preceptiu. Tots tenim el cap en una altra cosa, el tenim en la política catalana, i quan dic “tots” vull dir independentistes, unionistes, equidistants o indiferents. En el “bon any” d’aquest any hi ha un trèmolo de veu de qui no ho veu gens clar o ho veu directament fatalista. És un “bony any” supeditat a la solució del “problema català” que de moment passa pel retorn dels exiliats, la sortida dels presos polítics, la formació del Parlament i el govern, la supressió de l’article 155, la recuperació de les institucions perdudes, la disposició al diàleg de l’Estat espanyol, el reconeixement dels resultats electorals per part del partit que el governa i dels partits que li donen suport, el cessament de les humiliacions i de la causa general contra els independentistes, la justícia de la Justícia... La vigília de Reis, el republicà Junqueras va ser ratificat a la presó. El retorn del president Puigdemont sense ser immediatament emmanillat i empresonat es complica. Un altre amic que em diu “bon any” em pregunta si conec l’última rima: “Dues coses hi ha úniques al món, la catedral de Girona i els collons d’en Puigdemont.” Confia que els atributs presidencials aconsegueixin que Europa ens sigui favorable. O potser confia en una devoció a la catedral.

Salut? Que no en falti, però ja en parlarem un altre dia, de la salut... Feina? Una feinada. Quin dia pronunciar “bon any” serà la constatació d’una realitat i no la formulació d’un desig? Comptarem per dies o en euros?