Res que no fos al guió

La sensació d’assistir a una tragicomèdia ha anat augmentant encara més quan s’ha posat en marxa la comissió del Congrés per revisar l’actual model territorial. Pedro Sánchez, l’impulsor de la mesura, ja li va costar que es pogués arrencar pel cop de porta d’ERC, el PDeCAT, el PNB i Podem i, al damunt, només li va faltar el desinterès del PP –avançant que en cap cas hi participa per avaluar una modificació de la Constitució– i la desgana de Ciutadans, els quals també havien amenaçat de no participar-hi. La qüestió és que després de moltes vicissituds, la comissió ha rebut aquesta setmana els primers compareixents. I la galleda d’aigua freda per al PSOE ha estat impressionant: ni urgeix una reforma constitucional, i encara menys per la via federal (Herrero de Miñón va dir: “Si ens l’estalviem, com el 1978, farem un gran pas”), i res de dotar les autonomies de més autogovern. El missatge de fons era més aviat el contrari: el que s’ha de procurar és enfortir l’Estat. Els anomenats pares de la Constitució, els primers a acudir a la cita, van carregar amb duresa contra el procés i van acabar donant la raó als immobilistes i als recentralitzadors. I, sobretot, van servir en safata les tesis dels partits del 155 presents a la sala: si es revisés no seria en cap cas per encabir-hi ni una sola reivindicació catalana. I això només ha estat l’aperitiu, perquè els següents ponents prometen repartir encara més llenya.