Només dimarts i divendres

CaixaBank –recordaran que aquesta entitat està domiciliada a València– ha establert que les seves oficines “d’empresa” només treballaran amb diners en efectiu dos dies a la setmana: precisament els dimarts i els divendres. Qualsevol ingrés en compte, o qualsevol retirada d’efectiu pel cobrament d’un xec al portador s’haurà de portar a terme en aquests dies. Afegim que quan l’operació prevista sigui d’un cert volum de diners s’ha de comunicar anticipadament la intenció de fer-la. Això a part de l’obligació de prendre nota de la persona (nom i DNI) que efectivament fa l’ingrés o la retirada, tot i que pugui ser un treballador de l’empresa que no guardi cap relació amb els diners. I fins i tot volen que s’indiqui la procedència o destinació de l’import. Aquests requisits han provocat que hi hagi empleats que rebutgin fer la gestió. A més, cal recordar que per imperatiu legal no es poden fer operacions en efectiu superiors a dos mil cinc-cents euros.

La decisió contrasta amb el desplegament publicitari que l’entitat ofereix, amb oficines en servei matí i tarda, i on, fins i tot, et poden oferir un cafè! CaixaBank es presenta com un paradís. En les fotografies tothom és feliç, tothom somriu, tothom porta robes lleugeres, com a símbol del tipus de client ideal. Cada entitat té dret de regular les operacions admeses en els seus horaris, però no deixa de ser premonitori de la fi del diner en efectiu. En alguns estats nòrdics pràcticament han eliminat la circulació monetària, restringint-la a l’extrem. Les transaccions són sempre de compte a compte, de manera que quedi un rastre clar de qualsevol operació, fins i tot de quantitats inferiors a cent euros!

S’estreny així la possibilitat de circulació del denominat diner negre. Allò que anys enrere era freqüent i fins i tot habitual, esdevindrà impossible en un futur. La persona que per alguna circumstància acumuli diner en efectiu en quantitats respectables, es troba en dificultats per despendre-se’n. Particularment carregosos –és un dir– resulten els bitllets de cinc-cents euros, de difícil circulació, que fins i tot són rebutjats en molts comerços. Hi ha qui li dona per comprar cada setmana una corbata en un gran establiment –que estan obligats a acceptar tota mena de bitllets de curs legal– per poder desprendre’s dels maleïts bitllets que va acumular en l’època de vaques grasses.

No cal negligir, tampoc, que la restricció d’operacions en efectiu suposen una reducció del personal de les oficines bancàries, i del risc d’atracaments. Sembla que queda poc temps perquè tots operem només amb monedes virtuals, que ja s’estan imposant arreu; i tal vegada un dia ni tan sols necessitem els bancs!