plaça major

Universitats

La universitat està adaptant-se al nou EEES, i és bo fer una ullada a altres països per veure que no estem tan malament

Ara que la universitat catalana està adaptant-se al nou EEES, és bo fer una ullada al que passa en altres països per comprovar que, potser, no estem tan malament. Parteixo d'una experiència personal i sabent que una flor no fa estiu; però crec que és bo per a la reflexió. Acabo d'arribar d'una estada a la Universitat de Bonn, on vaig participar en un seminari sobre la Guerra Civil i l'exili davant d'estudiants alemanys que estudien castellà com a llengua estrangera. La meva sorpresa va ser comprovar l'estat de les instal·lacions d'algunes facultats, sobretot pel que fa als materials que tenen els docents per poder desenvolupar la seva tasca: pocs recursos per a la docència a canvi d'unes molt bones prestacions socials per als estudiants (matrícules i transports públics subvencionats, menjadors universitaris amb menús a dos euros...) És a dir, Alemanya tradicionalment ha prioritzat les prestacions per als estudiants a la millora d'instal·lacions.

No obstant això, s'ha arribat a un punt crític, si més no segons els companys professors. Ara que l'Estat ha volgut refinançar el sistema amb un increment de taxes de matrícula substanciós –el famós studiengebühren, que les fa pujar des d'uns 150 a uns 700 euros semestrals–, la comunitat d'estudiants s'ha alçat: manifestacions, tancades a les universitats... L'Ángela, estudiant colombiana de filologia alemanya, però, encara ho té pitjor. Pel fet de no ser d'un país de la UE, «em cobren 150 euros extra, que els fan servir per finançar cursos de fonètica per a estrangers. El que no veuen és que els espanyols i italians també els usen i no paguen tant com jo».

Ella, com altres estudiants de quart curs, a més, treballa com a tutora de reforç dels cursos d'idiomes, en el seu cas d'espanyol. I, quan deixa els llibres i puja a la tarima, es troba amb el problema a l'inrevés. «Hem d'esborrar la pissarra amb una baieta o només tenim un radiocasset per a sis professors; i això, no només és aquí», es lamentava també la Laura, una de les professores del departament de Romàniques. El debat sobre què és primer (materials o beneficis socials), sobre si cal gratar-nos o no les butxaques, està sobre la taula. Ara bé, cal buscar una conciliació entre ambdós aspectes: ni podem plantejar-nos entrar a l'EEES sense garantir que els professors puguin aplicar nous sistemes pedagògics –molts d'ells bastats en les noves tecnologies, que requereixen una forta inversió inicial–, ni podem deixar que una franja de població es quedi sense possibilitat d'accedir a la universitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.