‘Da carmina pueris’

El poeta Miquel Àngel Llauger ens acaba de donar un llibre molt bell, enriquit amb gravats i dibuixos de Carles Moll, que du per títol Volen quan volen (Editorial Arrela). En realitat, es tracta d’un àlbum de tapa dura: una autèntica delícia! Llegint aquests versos tan ben dits, “per a nins de totes les edats”, com ha confessat el mateix autor, penso com és d’important entrenar els nens en la lectura de poesia. Entrenar-los, sí, ja ho dic bé: la sensibilitat, el bon gust, la destresa lingüística, les habilitats memorístiques, la capacitat per relacionar coses (l’analogia és el fonament de la poesia)... tot això –tant de guany!– s’adquireix llegint, i llegint, principalment, bona poesia. ¿Per què l’hem convertida, doncs, en la parenta pobra –que diria en Tomeu Fiol– de l’ensenyament i de la vida? D’altra banda, no és gens estrany que un poeta tan competent com Llauger practiqui, una vegada i una altra, la poesia per a nins i nines: s’ha educat, sobretot, en la tradició angloamericana, que té una altra manera de tractar –si se’m permet la incorrecció– nens, animals i plantes (els poetes d’aquestes amplíssimes latituds en solen parlar sempre, i amb devoció, de tots tres!). Walter de la Mare o T.S. Eliot, posem per cas, van atribuir el mateix valor a la seva poesia per a la mainada que a la poesia pròpia per als adults. Peacock Pie o Old Possum’s Book of Practical Cats, en el supòsit que siguin poesia per a nens, són llibres que tenen molt de valor, i que disputen a la poesia seriosa d’aquests mateixos autors un trosset no pas petit de tron!

Jo recomanaria al lector no habituat al llenguatge poètic que obri aquest Volen quan volen i es deixi seduir per uns versos que, rere un aspecte de candidesa, diuen coses molt fondes. Per exemple, a Batalla campal trobem un general de per riure: “La meva escopeta, / en lloc de matar, / escup cucurutxos / d’aquells de gelat.” Quina manera més bona d’introduir l’assumpte de la pau i el pacifisme entre els més joves! Fixem-nos ara en La planta d’en Tomeu, versió lírica d’un conte d’una escriptora argentina. Com que els quaderns són cars, un marrec decideix colgar-ne un en la terra d’un cossiol per mirar si en creix una planta que en faci fruitar: “Són d’aquells de tapes fortes / i de fulls de cotó fluix / i que fan venir escriguera / i ganes de fer un dibuix.” Aquí el mestre podria tractar amb els alumnes la fantasia descordada i la creativitat. Reparem en Un nin cec, aquell que “tocant la cara / dels seus amics / sap dir si estan alegres / o si estan trists”. El poema aborda la mar de bé la qüestió de la diferència. Tema que també tracta Frankenstein, juntament amb el de la comprensió i la pietat dels més menuts: “Guard una joia, saps quina? / Aquell record tan llunyà / de trobar-me amb una nina / que no es va posar a plorar.”