Cotitzar, cotitzar, que el món no s'acaba!

Es veu que a casa nostra s'hi viu molt bé. Tant que, després del Japó, som el país on hi ha més esperança de vida. Nosaltres ja ho intuïem, que amb la famosa dieta mediterrània podríem aspirar a fer més anys que Matusalem. I també ho deuen pensar els centenars de milers d'immigrants que ens fan companyia des de fa uns anys. Es veu que vivim en un paradís i encara ens queixem quan el sempre atent govern espanyol de boca del Corbacho que no fa gràcia, ens fa saber que l'edat de jubilació s'augmentarà fins als 67 anys, per incentivar la prolongació de la vida laboral i frenar el recurs de la jubilació avançada. Mira que bé! O sigui, perquè durant anys empreses de grans beneficis com ara Telefónica, les elèctriques, la banca en general i l'ens públic RTVE s'han dedicat a fer prejubilacions a compte de l'erari públic a gent que estava i està en plenitud de facultats per continuar treballant, ara ens trobem que els pobres assalariats que cotitzem des dels 14 anys –perquè encara hi ha generacions que començàvem a treballar a aquesta edat– haurem de contribuir més temps al fons de pensions per garantir la sostenibilitat del sistema. No fotem! A la banca s'ha prejubilat i es prejubila gent de poc més de 50 anys, quan la majoria de mortals haurem d'allargar la vida laboral fins al dia del judici final. Ja he sentit que es modularan els processos, que es farà progressivament, que si naps que si cols, però la realitat és indiscutible i inqüestionable. Hi ha determinades empreses i corporacions que tenen butlla per fer el que els dóna la gana, ja que, malgrat els beneficis obtinguts tot i la crisi que ho arrasa tot però que a ells només els fa pessigolles, els permeten continuar enviant molta gent cap a casa i contractar pocs joves amb menys sou i més dedicació. Ai, si en Marx aixequés el cap de la tomba...